Bolos i poesia

Arrabal s’ha anat fent un forat com a narrador de fantasia, amb històries d’àngels caiguts i d’altres de terror més contundent. Però, a més, és un escriptor polièdric que també conrea el vessant poètic. Un costat que li va reportar, per exemple, el premi Martí i Pol del 2014, amb Miratge.

És aquesta segona cara, la de cultivador de versos, la que aquests dies el té enfeinat amunt i avall, presentant La noche roja, en una gira que el porta per llocs com Madrid, Gandia, Còrdova, Galícia o Barcelona, acompanyat per la cantant Lydia Gregory. Es tracta d’un format allunyat de les presentacions de llibre a l’ús. També ha adoptat la fórmula habitual dels bolos musicals: el llibre només es despatxa en acabar el recital-concert, com solen fer les bandes i cantautors amb els seus discos.

A Sant Boi de Llobregat, propera cita i lloc de naixement de l’autor establert a Andorra, l’espera una presentació més complexa, en un teatre i amb pianista. Tot, diu, bastant complicat de muntar. També, per descomptat, la gira arribarà a Andorra. El lloc serà probablement la biblioteca d’Encamp –va ser també un dels guanyadors del certamen de relats de terror que organitza l’equipament cada tardor–. Però no serà, previsiblement, fins a principi de l’any vinent.

Per què aquesta fórmula? “Després d’anys d’experiència m’he adonat que la gent és més receptiva quan té l’autor davant”, manifesta. I a ell li agrada involucrar-la en presentacions ben participatives. I amb música, que hi afegeix un atractiu.

El poemari, que d’això encara no n’hem parlat, recull composicions que Arrabal ha anat produint en els últims vint anys. Uns poemes que s’embarquen en tot tipus de temàtica, des de la crítica social fins a la mitologia. Però tots tenen en comú, explica, que van ser escrits durant les nits: d’aquí el títol, és clar. És un volum, indica, amb el qual vol donar a conèixer un vessant no mostrat fins ara, fora de la ficció. De fet, reconeix, és difícil veure la poesia publicada.

Amb el temps, Arrabal s’ha fet amb un bon grapat de seguidors bastant fidels moguts pel boca-orella que es mantenen en contacte a través de les xarxes, dues fórmules que mantenen viva la literatura allunyada dels grans segells i les promocions potents. I com reben els seus lectors aquesta altra cara d’un narrador de fantasia? “Quan tens un lector fidel, al final li és igual el que publiquis, i el cert és que m’estic duent una sorpresa perquè diuen que la poesia és minoritaria i no veig que sigui així.”