Una fira està bé; dos, millor

Balanç positiu, diu el comunicat de premsa emès pel ministeri de Cultura, amb 196 llibres venuts. El títol que més, l’infantil La Clara i la sopa de lletres, d’Albert Villaró. Però vaja, amb vuit exemplars, que tampoc és que sigui per fer-se d’or. A banda, l’oportunitat per a la nòmina d’autors del país de presentar-se personalment davant el públic barceloní, és a dir, del seu target lingüístic.

Ser-hi “és molt positiu, perquè el nostre mercat està més fora que a dins d’Andorra”, considera Marc Miró (Límits), i per tant “més enllà de les vendes pures i dures, que ja sabem que no són res de l’altre món, el que ens interessa són els vincles que es creen, les relacions amb altres editors, periodistes especialitzats, crítics”, tot allò que ajuda quan es treu una novetat i s’ha de comunicar amb el gran públic.

Tot i saludar com és de positiu el suport del ministeri per a la participació en esdeveniments similars –també a la Fira del llibre d’Orga-nyà, on, puntualitza Miró, la gent va més a comprar i no tant a passejar com a Barcelona–, l’editor creu que hi hauria d’haver més accions. Per començar, proposa, seria molt interessant que al país hi hagués una trobada similar, més enllà de la diada de Sant Jordi. “Una trobada dedicada a les novetats editorials d’Andorra seria una bona cosa per dinamitzar el sector”, creu.

Una idea que rep el suport d’un altre membre del gremi, Àngel Dalmau (Mesclant): “Seria ideal”. Tot i reiterar que ajudar les editorials nacionals a desplegar fora la seva producció “és en general una bona iniciativa”. Ajuda “a vendre més per continuar editant”.

Tornant a Miró –que expressa el que, en realitat, són molt velles reivindicacions de l’Associació d’Editors del Principat–, insisteix que l’Administració s’ha d’implicar més “per aprofitar aquest moment excepcional que està vivint el sector creatiu, en tots els sectors, mentre que Govern sembla que no s’ho acaba de creure del tot”. Una llàstima, apunta, amb la por que “aquesta generació passi i no s’hagi aprofitat per posar les bases perquè vagi a més” amb les successives.

I ja entrats en matèria, recorda aquestes demandes que presenten a cada nou titular de Cultura: que les institucions donin feina a les editorials en comptes de fer-los la competència directa convertint-se en editores directament i que facilitin els tràmits duaners. “Són peticions antigues, ho hem parlat mil vegades amb ells i ens escolten, però sembla impossible que canviïn l’enfocament”.

A mostrar-se contents amb la participació en la Setmana, però indicar coses millorables s’apunten des d’Anem Editors. L’estand ha millorat enguany respecte a edicions anteriors, diuen, però no estaria pas malament que els dies previs hi hagués més comunicació sobre la cultura andorrana.