Una fossa comuna i dos misteris

Que les restes humanes exhumades de la fossa comuna del cementiri vell de Soldeu no semblin ser les de l’aviador Charles B. Peacock, com confiaven els historiadors Claude Benet i Terry duSoleil –ho va desestimar l’anàlisi de la dentadura, realitzada per l’antropòloga Núria Armentano, en comparar-la amb la fitxa militar–, no vol dir que la recerca quedi paralitzada. Al contrari, assegura l’arqueòleg Gerard Remolins, director de ReGiraRocs, a qui es va confiar l’excavació: la curiositat dels científics és inesgotable i la contrarietat només ha esperonat els ànims. Ara el que tenen sobre la taula –literalment, al laboratori– són dos misteris: qui són aquests dos homes?

Repte per a investigadors a banda, hi ha una altra cosa sobre la taula –aquesta hipotètica–: a Andorra no hi ha cap legislació relacionada amb un tema tan sensible com la memòria històrica. Remolins va decidir oficialitzar l’excavació realitzant els mateixos tràmits que si es tractés d’una intervenció arqueològica. “Però ni molt menys pot ser això, perquè aleshores la llei marca que allò que es trobi és un objecte de museu, propietat de l’Estat, i és obvi que no es pot considerar així aquestes persones, que tenen família”, argumenta. “O els acabaríem portant flors a Patrimoni Cultural”, ironitza. Per tant, “crec que és un debat molt interessant, que a Andorra no s’ha ni plantejat”. A França i Espanya van marcar una línia de cent anys, explica, per determinar que tota troballa que sigui anterior sigui considerada evidència arqueològica, mentre que les més recents depenen de ministeris com Justícia o Interior.

En una línia similar es manifesta Benet, per a qui el fet de no identificar Peacock no tanca, sinó que “obre, moltes portes”. Per començar, la de seguir excavant la fossa comuna, on hi ha molts indicis que hi ha sis cossos en total.

D’allò que esperona els científics, d’interrogants oberts, n’hi ha uns quants. Per exemple, per què un dels individus, el trobat en un nivell superior i, per tant, enterrat més recentment, portava al damunt una moneda encunyada el 1924 i que a la data, més tardana, de l’enterrament, ja no era de curs legal perquè es correspon amb les que van retirar els nazis en ocupar França? O com és que les restes de la roba que portava i les botes semblen correspondre’s amb efectes militars, si un evadit és més probable que intentés justament passar desapercebut? Que es tracta d’un militar és una hipòtesi que apunten Remolins i Armentano: al seu costat s’hi van trobar restes de llapis, un objecte molt comú a les fosses on hi ha soldats, segons l’experiència de l’antropòloga. Així que comença ara una tasca feixuga, començant pel buidatge dels arxius parroquials de Canillo.