I cinc anys després, el debut

No era ni un adolescent quan Terrones va sentir cantar Maria Callas per primer cop. Una revelació. Perquè amb la veu excelsa de la soprano va descobrir la seva pròpia. Ell, amb ajuda de l’oïda de la seva professora de música a l’institut de la Margineda, Rosa Maria Fernández, que se’n feia creus, de les capacitats vocals del noi: capacitat sonora, potència, delicadesa, coloratura. Ella, va confessar, li havia ensenyat el que estava a les seves mans, però hi havia molt camí per recórrer. Així que va remoure unes quantes consciències fins que va aconseguir que el Rotary Club es comprometés a finançar-li la continuació dels estudis musicals.

Això va ser cinc anys enrere. I des d’aleshores el jove Terrones va continuar la formació, vocal i pianística. Avui es prepara per debutar a Barcelona: participarà el 27 d’octubre en un recital líric al Reial Cercle Artístic, en memòria i homenatge de les víctimes de l’atemptat que va patir la Ciutat Comtal el 17 d’agost passat. Un esdeveniment benèfic –els fons recaptats seran per a les víctimes– que organitza una melòmana i mecenes de joves cantants, Josephine Teixidor. “És la primera oportunitat d’aquest nivell i per descomptat que sento nervis, al marge de les expectatives”, reconeix el jove cantant, que es presentarà damunt de l’escenari amb una cançó de Frederic Mompou, Damunt de tu, només les flors.

En aquest lustre, Terrones ha completat la formació musical, a l’Institut de Música de la capital pel que fa al piano, i de cant amb Serafín Milán. I la música l’acompanyarà sempre, assegura, i no pensa tancar-se cap porta (qui sap, després del concert de presentació a l’octubre), però ara per ara pensa que la seva trajectòria professional s’orientarà cap a la ciència: estudia tercer de biologia a la Universitat de Barcelona i vol especialitzar-se en biologia molecular i de sistemes. I si la vida va com ell vol, dedicar-se un dia a la recerca. “Així que aquesta és la meva prioritat ara mateix, però mai no deixaré la música de banda”, insisteix. Així que aprofita cada oportunitat, especialment els estius quan torna a Andorra, per seguir perfeccionant la tècnica vocal. “En realitat estic obert al que pugui passar, tampoc és que tingui objectius més concrets que anar fent i compaginar les coses amb la màxima naturalitat”, reflexiona.

En aquests anys, és clar, la seva veu ha anat canviant. “Tal com anava avançant, la tècnica de contratenor se’m feia molt feixuga, perquè és un registre que requereix una tècnica molt elaborada”, així que el professor li va aconsellar que intentés la veu de tenor. I així és com es presentarà a l’escenari barceloní.

I des de lluny veu el moviment que Andorra Lírica està provocant al país. “M’alegra profundament que aquesta gent formada a l’exterior torni a Andorra, suposa una mica d’aire fresc”, diu.