Cultura farà analitzar la 'destral' “i si és un còdol el llençarem al riu”

La directora de Patrimoni Cultural, Montserrat Planelles, assegura que són els tècnics del seu departament “qui són a l’origen de la denúncia als mossos” d’esquadra que va acabar amb la detenció de dos homes de la comarca de la Selva per vendre material arqueològic espoliat i peces falsificades, entre les quals una suposada destral procedent de Juberri comprada pel Govern. Defensa l’actuació seguida, amb la denúncia presentada davant la policia andorrana, i indica que un cop la peça quedi “alliberada” de la investigació policial la faran analitzar –o la cediran a qui la demani per a l’anàlisi– “i si és falsa, si és un còdol, la llençarem al riu”.

Planelles explica que immediatament després d’adquirir la suposada destral de Juberri –previsiblement falsa– l’arqueòleg del departament es va posar en contacte amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en reconèixer el venedor de les peces dubtoses com un antic company de màster. Posteriorment –amb data del 18 de maig, un mes i mig després d’adquirir la peça– van formalitzar la denúncia davant la policia andorrana: els mossos els havien demanat la peça i la informació que tinguessin sobre l’afer i van considerar que aquest era el procediment correcte per a la investigació, que fos “de policia a policia”.

Cap moviment de terres

Planelles defensa l’actuació dels tècnics en tot moment, des que van demanar autorització per adquirir la peça, així que “els tècnics han complert les ordres de la direcció del ministeri en tot moment”. A banda, explica, els arqueòlegs de Cultura, dos en aquests moments, han estat realitzant controls periòdics dels jaciments d’on suposadament procedien les peces, per si de cas presentaven signes d’espoli, com ara moviment de terres. Però no en van detectar cap.

Què passarà a partir d’ara amb la peça adquirida pel Govern, de la qual hi ha moltes sospites que sigui falsa però encara no la certesa? Un cop no sigui necessària per a la investigació policial, diu Planelles, li faran un estudi d’autenticitat. O bé la cediran a qui la sol·liciti per examinar-la. I aquí puntualitza que fins ara no l’havien deixat a la recentment creada Associació d’Arqueòlegs, “seguint les recomanacions de la policia, que ens va demanar discreció absoluta”. Va matisar, però, que la negativa per escrit ja puntualitzava que es referia al “moment actual, fins a l’aixecament de la reserva” marcada per la policia. El que no passarà, afirma, és allò que els científics han dit que temen: que una peça falsa s’integri al conjunt d’objectes arqueològics autèntics.

La responsable de Patrimoni Cultural apunta que en cas que el procés judicial continuï endavant es personaran com a part interessada o no després de consultar el gabinet jurídic del Govern i la policia del país.

En el degoteig de reaccions de la comunitat científica, l’arqueòleg Valentí Turu, de la Fundació Marcel Chevalier, va insistir que “es necessita un protocol d’actuació clar, que indiqui com actuar coordinadament l’administració i les forces de l’ordre, perquè en situacions similars els tècnics tinguin clar com actuar i quedin alliberats de responsabilitat”, un codi que “doni seguretat jurídica” al funcionari, i que, finalment, afavoreixi que “en un tema com aquest que la notícia ja no hagi de ser si l’administració ha actuat o no correctament”.

UN ARQUEÒLEG DEL CSIC ESTUDIA UNA DE LES PECES

Juan Gibaja, arqueòleg lligat al CSIC, té a les mans una de les suposades destrals de Juberri que es van posar a la venda, peça molt similar a la que va adquirir Govern i que, a falta d’enllestir els exàmens morfològics i funcionals (d’ús), “ja a simple vista em sembla que és una peça molt rara, des de la primera impressió no sembla neolítica”. I ho argumenta: aquells homes manufacturaven aquests estris perquè tinguessin una funció, la de tallar, així que havien de tenir un fil perfecte, tallant, mentre que la que ell té a les mans [i la que Govern té a les seves] té un fil totalment rom, que “no funcionaria en absolut”. Hi afegeix que “jo no conec cap destral neolítica roma, això va ser el primer element impactant, enormement estrany”. Ni tan sols en el cas de ser destrals votives, com es publicitaven, perquè en aquest cas, “com les que es van trobar a la Feixa del Moro”, “també estaven molt esmolades, amb un fil absolutament impol·lut, molt tallant”.

Entre les anàlisis que ha d’acabar d’enllestir hi ha també la que afecta les traces de fabricació: òbviament l’home neolític no tenia cap radial per fabricar-les de manera ràpida, sinó que havia de polir-les a mà, lentament, per abrasió, fregant contra una altra roca. Un procés que deixa rastre, estries, molt diferents de les marques d’una màquina com la que puguin haver utilitzat els falsificadors. Podrien haver estat uns perfeccionistes i haver acabat la feina a mà, “però estem parlant de moltes hores i no sé si els surt a compte” pels de 50 a 200 euros pels quals les venien.

També faran un estudi geològic i anàlisi microscòpic, que trametran als mossos.