El primer granet de sorra

Porta Salvat mig miler de còpies venudes del seu primer disc –el que el premi Carles Sabater li ha posat en el camí de poder gravar–i assegura que està més que satisfet, en els temps que corren per a la indústria discogràfica. Però Un granet de sorra, amb el qual ja fa uns mesos que ell i la seva banda creada ad hoc giren per allà on els demanen, va ser presentat ahir de manera diguem-ne oficial, amb el concert escaldenc.

Amenaçava pluja però la tarda va ser finalment respectuosa i Salvat i els seus van pujar a l’escenari de Coprínceps per desgranar els onze temes de l’àlbum, recordar alguns amb els que el cantautor i exesportista s’havia guanyat un grupet de seguidors en escenaris del país –llocs com La Fada Ignorant, on és un habitual pràcticament– i fins i tot avançar-ne un parell de nous. “No és que em quedi gaire temps, però encara vaig escrivint cosetes, i amb això i el fons de calaix potser en el futur en fem un altre disc”, suggereix el músic.

De moment, però, el que està damunt de la taula és aquest primer disc, amb un tema central, Gràcies, que és el que li va reportar el premi Carles Sabater, convocat pel Centre de la Cultura Catalana. Un missatge directe i simple adreçat a família, amics i excompanys del món de l’esport. Sens dubte que no va faltar al concert d’ahir a la tarda. Amb d’altres de tessitura diferent, com Fràgils, amb el que va obrir l’actuació: to reivindicatiu per parlar de realitats aparentment llunyanes, o Triste realitat, escrit després d’un viatge per l’Índia, “on vaig veure com la gent amb tan dures condicions de vida coexisteix amb la idea que avui som aquí i demà ja veurem”. També li ha sortit alguna cosa a ritme de reggae, com Començar de nou, on proposa que les experiències difícils no han de condicionar ningú per seguir endavant.

“Tinc la meva feina, que m’agrada molt i és la prioritat, però farem tots els concerts possibles”, explica Salvat, que a banda d’haver pujat a escenaris de diferents punts de Catalunya (terres tarragonines sobretot, d’on és originari: va recalar a Andor­ra el 2007, fitxat per l’FC Andorra) encara en té alguns en cartera per als mesos vinents. I el que hagi de venir el 2018, confia. Amb ell, una banda de músics vinculats a altres grups. Amb dos del país: Xavi Requena a la bateria i Ivan Marín a la guitarra elèctrica; i quatre de catalans: Claudi Schechtel, David Cuenca, Laia Masdeu i Ruben Fernández, que forma part de Seguirem, banda tribut a Obrint Pas.