Acadèmia: capítol final?

Hauran passat un miler d’entrebancs. En algun moment semblava que el projecte se n’anava en orris, però si les coses acaben com preveu Josep Pozo, principal impulsor de la proposta, l’Acadèmia del Cine d’Andorra hauria de veure la llum el mes que ve, després de les vacances. Pozo va explicar que els darrers mesos han estat de feina intensa. S’han hagut de refer els estatuts seguint les indicacions del ministeri d’Interior per tal que es pugui aprovar la inscripció de l’associació professional al registre oficial. “Ho hem hagut de reconvertir a una associació professional i refer alguns elements, com ara un tema sobre la participació en l’elaboració de lleis audiovisual que havíem previst i que ens han dit que havíem de treure”, va detallar Pozo, que va assegurar que després de tot això “no hi haurà cap impediment legal per tirar endavant”. L’entrega de la nova documentació es va fer fa unes tres setmanes, però amb les vacances pel mig, el director de cinema no preveu que la situació es pugui desencallar fins al setembre.

Així, de moment es manté ell com a president –d’una acadèmia que es va presentar el mes de febrer passat però que com diem no està registrada oficialment– en espera que es puguin convocar unes eleccions i s’esculli una nova junta. “Tot tira endavant i crec que la resolució del Govern pot arribar al setembre. Llavors podrem començar a fer alguna cosa perquè ara no podem ni obrir un compte bancari. Estem en stand by”, detalla.

Associats

Tot i la inactivitat, Pozo va indicar que hi ha hagut diverses persones que s’han mostrat interessades en el projecte i que ja compta amb unes 35 preinscripcions que un cop constituïts formalment s’han de convertir en socis que facin aportacions econòmiques. “Hi ha molta gent interessada i esperant a veure què passa. Tot i que també és veritat que hi ha hagut gent a qui en veure que el ministeri de Cultura no ens donava suport, se li van despertar una mica les pors. Tot i així crec que al final podrem arribar a una cinquantena de socis”, va explicar.

Malgrat que encara no es pot parlar amb propietat i que està tot pendent, la intenció seria, un cop constituïts, parlar amb tots els socis i elaborar un pla d’actuació que els permeti plantejar actuacions en funció de com estigui el sector audiovisual. “La nostra voluntat és englobar tot­hom, però el que tenim clar és que tenim ganes de treballar i fer coses”, remarca. En aquest sentit, tot i ser idees molt inicials, Pozo defensa que un dels punts a tenir en compte seria “potenciar les relacions amb l’acadèmia catalana”, ja que seria la manera de poder tirar endavant produccions conjuntes. També té al pensament poder signar convenis per fer produccions internacionals i potenciar tot el sector cinematogràfic i audiovisual al país. “Ens agradaria donar suport al sector, que es tingui clar que és un àmbit que pot donar feina i alhora formar la gent”, apunta.

Una altra de les propostes que tenien en ment era poder crear els premis Isard, però ja avança que “no crec que puguin ser una realitat abans del 2020”. L’impulsor de l’acadèmia aclareix que seria la manera de poder premiar molts professionals del país que actualment estan desenvolupant la seva carrera a l’estranger.

D’idees, moltes, però òbviament al final tot queda lligat al finançament. “Si hem de dependre només de les quotes podrem fer menys coses”, admet, recordant que davant les dificultats que han tingut en no poder-se constituir tampoc han pogut optar a les subvencions del Govern. “Ara tot el que fa referència al manteniment de la web ho pago jo. Si al final el projecte no tirés endavant sí que diria tanquem el xiringuito, però espero que no sigui així”, manifesta. Josep Pozo té clar que al país és molt complicat trobar finançament procedent del sector privat o directament d’un inversor i per això segueix insistint què seria positiu que el Govern apostés pels incentius fiscals en aquest sector. “Crec que es pot fer si es vol. A tots els països del món existeix, per què no a Andorra?”, es pregunta.

De totes aquestes tibantors amb el Govern –Pozo admet que “potser tots hauríem pogut portar les coses de manera diferent i així evitar l’enfrontament públic”– una de les conseqüències ha estat que justament la productora Imminent, de Josep Pozo, decidís endur-se fora del país el rodatge de Danger, una pel·lícula per a la qual pràcticament havia escrit el guió inspirat en l’edifici de Sud Radio. De fet, al pic Blanc ja hi havia gravat el teaser. I és que ha estat a Espanya on els productors han trobat facilitats econòmiques.

Pel que fa al rodatge, encara no s’ha engegat. “Estem mirant com fer-ho perquè pel canvi d’ubicació hem hagut d’introduir moltes modificacions al guió”, afirma.