“Andorra hauria de tenir la seva sèrie de televisió”

Qè ha significat per a vostè ser la pregonera de la festa major?

T’haig de confessar que m’ho vaig haver de pensar una mica, perquè em va fer molt respecte. Una cosa és quan jo treballo al teatre i tinc un text d’un autor o autora i una altra que hagis de confeccionar un pregó on has de dir el que realment sents i et ve de gust dir, que siguis tu mateixa i no et posis cap màscara.

És clar, allà s’ha hagut d’interpretar a si mateixa.

Sí, i jo estic còmoda quan interpreto un altre personatge. M’agrada sempre tenir un filtre, podríem dir. I al pregó no hi ha una quarta paret, has de ser tu, per això t’han escollit a tu.

Entre altres coses, al discurs va agrair al comú d’Andorra la Vella que gràcies a ell és actriu. Ens ho pot explicar?

Em vaig apuntar a un grup de teatre amateur, els Emprius, i allà vaig descobrir que el que més m’agradava era allò. Jo m’estic guanyant la vida gràcies a això. I si no arriba a estar el comú jo no hauria pogut anar a Barcelona cada dos per tres per descobrir què era el teatre. Em van portar el teatre a Andorra.

Parli’ns d’aquells temps fent teatre amateur al Principat.

Van ser meravellosos, m’ho vaig passar tan bé i vaig riure tant! Quan fas teatre amateur no tens aquesta pressió de si agradaràs o no, que vingui un crític i que digui coses, que et critiquin.

Després d’allò va marxar a estudiar a Barcelona.

Sí, vaig marxar amb 24 anys, ja grandeta. Volia estudiar teatre amb la finalitat de tornar a Andorra per dirigir jo, per donar classes. Mai se m’hauria acudit que jo treballaria com a professional. Per mi era una fantasia que em pogués pagar la meva vida amb això. Però vaig tenir sort.

Per triomfar com a actriu o actor, cal marxar d’Andorra?

Si vols cobrar de la feina, potser sí, a no ser que treballis fent direcció, o si arriba el moment que es fa una sèrie. Andorra és un país que encara no té la seva sèrie de televisió.

Hauria de tenir-ne?

Jo crec que sí, perquè és feina. En una sèrie hi treballa molta gent: perruquers, vestuari, realitzadors, actors... I, a més a més, si això es fa i es fa bé, potser es pot vendre a altres llocs.

En cas de fer-se, imagino que li agradaria participar-hi.

M’encantaria, és clar que sí, estar una temporada a Andorra.

L’any passat va venir a fer de jurat al festival Ull Nu.

Sí, per mi va ser un privilegi. Ja li he dit a gent jove que està començant ara i té projectes importants de cinema i sèries de televisió, que compti amb mi per al que vulgui. Soc de les primeres que pensen que aquesta gent jove ha de tenir suport.

I creu que calen més iniciatives que donin a conèixer Andorra a través de la cultura?

Sí, per mi la cultura és una ambaixadora molt potent. He estat a Londres ara fa un mes i la majoria de turistes que hi van, van a veure teatre. Jo no vull dir que aquí sigui igual, però és una forma de donar a conèixer el país i de fer-ne publicitat més enllà de les pistes d’esquí.

Com veu el panorama teatral del país?

Felicito la Temporada teatral que celebra el 25è aniversari. Fan una programació molt completa, d’una qualitat excel·lent, i en català i en castellà. Estic molt orgullosa de la programació teatral que en aquests moments es fa al meu país.

Fa temps que no la veiem dalt dels escenaris d’aquí, però.

Sí, però no depèn de mi, sinó del productor. Nosaltres només ens dediquem a actuar i ja està. Jo moltes vegades ho dic: “Ah, i per què no anem a Andorra?”

En deu tenir ganes, oi?

Sí, m’agrada molt venir de vacances i si és per pujar a un escenari m’encanta, perquè aprofito per agrupar les meves amistats i a la sortida del teatre anem a sopar i ens expliquem la nostra vida.