La tarifa de drets d'autor als comuns es rebaixa al 3,5%

“Estem quasi a prop d’un acord, però estem molt a baix, ja no podem baixar més”. L’actual president de la Societat de gestió de drets d’autor i drets veïns (Sdadv), Dídac Camúñez, considera que demanar als comuns que paguin un 3,5 per cent dels espectacles musicals (sobre taquilla o cost de producció) ja és assumir prou les reduccions demanades per les corporacions locals. Tot i així, encara hi ha comuns que volen una xifra més baixa, a ser possible, una quantitat simbòlica fixa. “Però hi ha percentatges que ens deixarien en números vermells, amb els quals no podríem pagar els autors”, argumenta Camúñez, que no obstant això, deixa una porta oberta: “En realitat estem en rodatge, en fase experimental, i si amb el temps es pot baixar, ho farem”.

De moment, els comuns estan rebent cartes de l’Sdadv amb una graella de preus que contempla aquest percentatge, a banda d’altres tarifes, com ara l’euro per alumne i curs a les escoles de música, o els 5 euros diaris en atraccions de fires i festes i els preus per equipaments esportius públics. A banda, també reben un formulari en què hauran de detallar quines cançons s’interpreten en cada espectacle, perquè l’Sdadv ho tingui en compte a l’hora de repartir royalties. Una complexitat burocràtica que tampoc és del gust dels comuns, com va manifestar recentment el cònsol major canillenc, Josep Mandicó, un dels que haurien insistit també més en la reducció tarifària, argumentant públicament que els comuns solen organitzar esdeveniments no lucratius i, generalment, deficitaris.

Així, amb falta d’unanimitat entre els comuns –havien delegat en Marc Pons la negociació conjunta, però arran d’aquestes dissensions hauria renunciat– i fins i tot al si de les mateixes juntes de govern, el nus gordià de les tarifes musicals continua ben lligat.

En altres sectors, però, les tarifes comencen a establir-se. Així, en el cas dels locals nocturns. Els que tinguin fins a 27 metres quadrats pagaran 27 euros al mes; fins a 150 metres, 42, i els de superfície major, 54 euros cada mes. En el cas de les actuacions en directe, sis euros per concert, independentment del nombre de bandes o solistes que toquin. Es començaran a aplicar a partir del mes d’agost.

Establiments comercials

També l’ús de música ambiental en les grans superfícies comercials té una tarifa ja pactada entre l’Sdadv i el sector: 54 euros al mes per als establiments de fins a 5.000 metres quadrats; 150 euros per mes fins a 15.000 metres, i els de superfície superior a 15.000 metres quadrats, 300 euros mensuals. La superfície es comptabilitza agrupant la de tots els espais comercials de l’empresa, encara que es trobin en ubicacions diferents.

En aquest cas, la societat d’autors pretén que els preus siguin aplicats de manera retroactiva, des del passat 1 de gener. Un aspecte que, no obstant això, des del sector consideren que encara no ha quedat aclarit.

I els establiments petits? “Encara no ho hem mirat, però alguna cosa pagaran, ni que sigui simbòlica”, anuncia Camúñez.

Un altre dels sectors als quals s’apliquen tarifes per l’ús de música és el de les estacions d’esquí. En aquest cas, l’acord final amb l’Sdadv va ser molt diferent al que inicialment demanava la societat d’autors: a la graella original pretenien percebre un 0,4 per cent dels ingressos d’explotació mensuals, cosa que va fer posar el crit al cel als responsables de les pistes. Finalment, i atès que la música ambiental només se sent en recintes concrets –bars, restaurants, cafeteries–, s’apliquen les mateixes tarifes pactades per al sector d’hostaleria.