El racó (teatral) de pensar

És una moda que fa furor arreu i que dona bastant aire a les petites companyies teatrals: el fast teatre, o microteatre, també arrela a Andorra i després del debut del març passat, els Vespres d’estiu lauredians l’han convertit en plat fort de la programació. “És una manera d’obrir-nos mercat i una forma teatral que llueix molt, perquè s’aprofiten racons poc habituals”, considera Cristina Pericas, una ex-Carbassó que amb una altra ex de la companyia juvenil laurediana, Natàlia Garrido, estan darrere de la proposta. Avui, primera sessió de Vespres teatrals (22 hores, en un itinerari que comença a la plaça Major), amb les dues peces (curta durada, uns quinze minuts) que componen Racons de cruïlla: petita llar i Vía de escape, són dues reflexions sobre les decisions que han de prendre els joves quan busquen el seu camí. El primer, sobre l’esforç que suposa per a les famílies donar suport als estudiants que han de marxar fora de casa; el segon, en clau més humorística, amb una noia que decideix menjar-se el seu anell de compromís.

Són peces totes elles reflexives, explica Pericas, les que s’ofereixen avui i les que seguiran els dimarts successius i que guiaran els espectadors per diferents racons, amb personatges que es troben en cruïlles: Adam i Eva, que es plantegen no tenir descendència; o Gustav Klimt, engrescat en la seva creació artística; o un acordionista anònim que toca al carrer. En aquesta ocasió “estem molt més tranquil·les perquè la resposta va ser molt bona” a l’estrena del mes de març, on les places van quedar curtes. “Ens agradaria que tingués continuïtat, per anar descobrint més racons d’Andorra”, proposa l’actriu.