Evidències de la primitiva catedral visigòtica al subsol de Santa Maria

“No gosem dir que siguin les restes de la primera església catedral d’Urgell, però semblaria lògic pensar-ho.” Amb aquesta cautela presenta Òscar Augé la hipòtesi de treball sorgida de l’excavació dirigida per Walter Alegria a la façana nord de la catedral de Santa Maria (la de la plaça dels Oms), una intervenció preventiva associada a les obres de restauració que s’han dut a terme al temple. Els arqueòlegs, que ahir van presentar els resultats en el marc del III Congrés d’Història dels Pirineus, veuen plausible que les restes trobades es corresponguin amb la primera catedral paleocristiana, que s’hi hauria aixecat entre els segles V i VII.

La troballa, si es confirma que la interpretació és la correcta, posaria fi a un debat ja llarg sobre si la catedral primitiva, visigòtica, estava emplaçada a la plana de la Seu o a Castellciutat, explica el també historiador Carles Gascón, integrant del comitè organitzador de la trobada científica, que aquest cap de setmana reuneix prop d’un centenar d’investigadors a Andorra la Vella, organitzada per l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), la UNED i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. També donaria per rebutjada la hipòtesi presentada fa uns anys per un catedràtic de la Universitat de Barcelona, recorda, qui va afirmar que els orígens del bisbat d’Urgell no se situen a la Seu, sinó a Solsona. “Podríem rebatre una proposta desafortunada”, diu Gascón.

La qüestió és que Alegría i Augé –seguint la pista d’una excavació anterior, del 1996, que va revelar evidències d’una possible muralla tardoantiga– s’han trobat amb murs i sitges que daten entre els segles V i VII. Part de l’estructura visible es correspon amb un mur semicircular que queda tallat per la façana actual de la catedral. “Per la tipologia i característiques podria tractar-se d’una tor­re circular, qui sap si un campanar”, proposa Augé.

A banda, hi ha altres restes que apunten que es corresponen amb un edifici sagrat: també s’hi han trobat unes sitges que estan situades als voltants. Es tracta d’uns forats excavats a terra que durant l’època medieval estaven associats a les sagreres i s’utilitzaven per dipositar els delmes cobrats. Que fos espai sagrat, recorda l’arqueòleg, els posava a resguard dels lladres. Per què tenen seguretat que es tracta d’un espai sagrat? Perquè també han ensopegat amb un parell de tombes construïdes amb tapa de pedra tosca que situen entre el segle IX i la construcció de la catedral romànica, el segle XII, que fa evident la sacralització de l’espai al llarg del temps.

Naturalment, puntualitza Augé, es necessiten més evidències per confirmar la hipòtesi. Proves que es podrien obtenir de seguir excavant. Però de moment, consideren que també la documentació donaria suport a la seva proposta: la primera notícia escrita del bisbat d’Urgell data del 531, amb la constància de la participació del bisbe Just al Concili de Toledo. “Aquest interval del segle V al VII ens quadra força bé”, estima.

La troballa, destaca l’arqueòleg, “té importància tant des del punt de vista històric com patrimonial per a la ciutat”.