Roux, geni (re)descobert

La figura de Roux (1904-1988) pot competir sense problemes amb la de coetanis com el mateix Picasso, Bracque o Gris, va defensar el galerista barceloní en la inauguració de Gaston-Louis Roux i l’avantguarda, que mostrarà fins al 29 d’octubre quaranta obres del pintor francès a la sala de mostres temporals de l’equipament lauredià. No obstant això, l’alçada del pintor, la seva obra, si més no una part, va estar durant dècades a l’ombra. Per què? Al marxant que l’havia impulsat als inicis, Daniel-Henry Kahnweiler, home visionari que va estar al costat dels creadors que revolucionaven l’art al París d’entreguer­res, no li va fer el pes el retorn a la tradició figurativa que va fer Roux els anys posteriors al viatge per l’Àfrica subsahariana, com a part d’una missió dirigida per l’antropòleg Marcel Griaule per completar els fons de l’antic Museu d’Etnografia. Per què Roux va entrar després en un estat d’indefinició, d’incerteses en la seva pintura que desembocaria en un canvi de registre total el 1950? Chi lo sa. Una crisi d’identitat, proposen els historiadors de l’art.

Com sigui, el cas és que va trencar amb la producció anterior, lligada als moviments cubistes i abstractes, per començar a pintar del natural i motius absolutament figuratius: el seu estudi, la seva família, el jardí, el seu autoretrat. El canvi va disgustar Kahnweiler –tot i que un tòtem de l’art del moment, Giacometti, va encoratjar Roux– i aquestes obres van quedar submergides en la foscor d’una galeria. Durant dècades, fins que el 2004 Gaspar –ho explicava ahir, a l’acte inaugural– va ensopegar amb un petit quadre que li va cridar l’atenció en una galeria parisenca. “Interessant”, es va dir, i va demanar veure el lot sencer. Així va treure les teranyines (figurades) a unes teles que havien estat a l’ombra durant tant temps.

Amb aquell grapat de pintures i algunes de les ja conegudes de l’artista, cedides en alguns casos per col·leccionistes privats, es va muntar l’exposició que ahir va recalar a Sant Julià. Abans les peces s’han mostrat en exposicions dedicades a Roux a Madrid, al museu Reina Sofía, i Barcelona, a la mateixa galeria Gaspar. L’exposició, va recordar la presidenta de la Fundació Julià Reig, Déborah Ribas, és una nova mostra de col·laboració, en aquest cas, del propi museu, la sala Gaspar i els privats que han cedit obra.