Art a la Peixera

És un edifici complicat”, reconeix Alfons Valdés, artista integrat al col- lectiu, arquitecte i tresorer de La Xarranca. “En tenir aquesta passarel·la, facilita que l’aigua trobi el camí més fàcilment i és força difícil localitzar per on entra”, explica. Així que una part de la subvenció que els ha atorgat el ministeri per adaptar l’indret per poder posar-hi obres –uns 6.600 euros– aniran destinats a instal·lar una planxa galvanitzada que reculli l’aigua i la torni a derivar cap a fora. “No ens caldrà aixecar fustes ni començar a buscar l’entrada de l’aigua”, que complicaria i encariria molt l’obra d’adaptació del local. Però aquests mateixos dies, amb les pluges, s’ha tornat a fer evident el problema, amb un sostre de guix que ha caigut a trossos, pràcticament desfet per la humitat.

La Peixera –el nom se li va ocórrer a Eve Ariza, l’actual representat del país a la Biennal de Venècia– ocupa una superfície de trenta-dos metres quadrats. Un espai als baixos, envidriat, perfectament visible des del carrer i que des de la construcció del bastiment –ja fa prop de cinc anys– ha estat permanentment buit, afegint un punt de desolació a un edifici que mai no va complir la funció inicial: destinat a acollir el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu (CIAM) havia de ser un pol d’atracció a la zona alta escaldenca.

La Xarranca va pensar que seria un bon espai perquè els artistes del país tinguessin un lloc permanent on mostrar el seu treball. I Cultura va entendre que donaria vida al lloc, així que els ho va cedir i els ha atorgat un ajut per a l’adaptació. A banda d’evitar l’entrada d’aigua que pugui malmetre l’obra exposada, hauran d’instal·lar la il·luminació, interior i exterior: un sistema de leds que es mantindrà permanentment encès perquè el concepte de la sala és que les obres siguin visibles des de l’exterior, sense que calgui entrar-hi i, per tant, sense que calgui que ningú se n’ocupi. La mateixa filosofia de L’Aparador, espai expositiu de la capital alturgellenca ubicat a la plaça del Carme.

Els sis mil i escaig euros de la subvenció serviran també per instal·lar els dispositius que permetin la col·locació de les peces –pintura i escultura– i sistemes d’àudio i focus per si hi ha artistes que hi vulguin fer performances o instal·lacions audiovisuals.

Els treballs, indica Valdés, començaran tan aviat com disposin dels diners. La previsió inicial és que l’espai estigui llest a principis de la tardor. Amb una primera exposició que serviria per estrènyer lligams amb els artistes de la Seu i reconèixer la influència de L’Aparador, que funciona des de fa deu anys. La idea de funcionament és que estigui obert a qualsevol artista, només amb la condició de pagar la quota d’un any de l’entitat (25 euros) i que els creadors es facin responsables de l’obra perquè al local no hi haurà ningú per ocupar-se’n.