Un objectiu que suma

l primer dels suports ve de fora del país però de dins de la candidatura, així que és obvi: l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, assegura que en elaborar el projecte la comunicació amb el ministeri de Cultura ha estat fluïda i que “s’ha elaborat una proposta sòlida” que, recorda, respon a “un objectiu que ja fa molts anys que perseguim” des de la capital alturgellenca: que la catedral de Santa Maria estigui inclosa a la llista de Patrimoni de la Humanitat. Aquí ho estaria al costat d’un conjunt de béns andorrans: les esglésies de Sant Joan de Caselles, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters, juntament amb Casa de la Vall, el conjunt de Sant Romà de les Bons i torre dels Moros, el jaciment de la Margineda i el Roc d’Enclar, a banda del castell de Foix. Junts serviran per construir el relat de la creació d’Andorra i el Coprincipat, eix que lliga la candidatura.

L’objectiu dels alturgellencs serà més senzill en una candidatura compartida i més forta: “Ha estat el fruit d’observar que cadascú pel seu compte difícilment obtindríem l’aval de la Unesco, mentre que així fem un discurs potent.”

A Andorra, l’Associació de Fallaires, amb la seva candidatura reeixida, saluda la nova iniciativa, “que serà molt diferent de la nostra, que va tirar endavant amb suport de la comunitat, mentre que aquesta és més institucional”. El cas, apunta el president, Santi Sànchez, “és que tot el procés serveixi per divulgar i defensar el patrimoni”. Perquè a vegades, puntualitza, “es cau en l’error de mostrar més allò que és extern al país que el que ens és propi, que hauríem de cuidar més i mostrar més tant a dins com a fora”. És, reflexiona, “una petita mancança”.

Des de Velles Cases, el president, Claude Benet, no pot deixar de veure el costat positiu de la candidatura per al patrimoni, però tampoc podia amagar el malestar per les paraules de la ministra, Olga Gelabert, negant haver rebut la proposta de la candidatura que Velles Cases volia impulsar, amb el patrimoni de les ràdios històriques com a eix central. És “una mentida com una casa”, la va rebatre. “Li vam presentar la idea en la reunió que vam tenir el 6 de març, a les 11.30 hores, al seu despatx, en presència de quatre persones més i la directora de Promoció Cultural, Montse Planelles”, assegura amb contundència. “Estic indignat”, referma, abans de concloure que la seva iniciativa no té gaire futur a curt termini.

La iniciativa del Govern, que la ministra va presentar ahir als cònsols, compta amb el suport de la resta de l’espectre polític. Des del Partit Socialdemòcrata, Rosa Gili recorda que una proposta similar, que englobés el romànic, “ja l’havíem demanat”, tot i que, puntualitza, “no voldríem que es gestionés el tema tan malament com en el cas del Madriu; si ho fem, fem-ho bé fins al final”. Confia, a banda, que el procés serveixi per desbloquejar la redacció dels entorns de protecció.

El liberal Ferran Costa recorda també que el seu grup havia presentat ja una pregunta al Consell sobre l’aprofitament del patrimoni historicoartístic com a pol d’atracció turística al país. “Esperem que reïxi”, confia.

I Víctor Naudi (SDP) opina que “tot el que sigui fomentar la cultura s’ha de fer i li donarem suport, no podem estar-hi en contra”.