Onze monuments lligats als orígens del Principat, candidats a la Unesco

Les esglésies de Sant Joan de Caselles, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters, juntament amb Casa de la Vall, el conjunt de les Bons i torre dels Moros, el jaciment de la Margineda i el Roc d’Enclar protagonitzaran el conjunt que Govern pretén que s’inclogui a la llista de Patrimoni Cultural de la Humanitat de la Unesco. Amb els onze béns es pretenen explicar els orígens del Coprincipat, la formació política d’Andorra, una idea que va més enllà de la que s’havia estudiat fins al moment i que se centrava exclusivament en el romànic. És “una candidatura material però que té també un punt immaterial”, va explicar la ministra Olga Gelabert, qui ahir va exposar el projecte a la reunió de cònsols i va buscar la complicitat de les par­ròquies: totes –se n’ha tingut bona cura– estan representades.

En aquest relat, és clar, també entren els veïns: el castell de Foix i la catedral de la Seu són necessaris per al relat, així que el següent pas del ministeri serà reprendre les converses amb els veïns, a través dels ambaixadors, la mairie de Foix i l’ajuntament de la Seu. Reprendre perquè de fet és una idea de la qual es parla des de fa dos anys llargs (la va deixar anar l’alcalde Albert Batalla en plena campanya per a les eleccions municipals) però que últimament semblava haver quedat a l’ombra.

De moment, sense nom

De moment, va precisar la ministra, el que hi ha “és un estudi de viabilitat d’una possible candidatura”. No té nom però pel que fa al calendari, a Gelabert li volta pel cap una data: vol que el 2019, quan es commemorin els sis-cents anys del Consell de la Terra, la candidatura hagi estat proclamada i es trobi “al punt àlgid”, és a dir, s’hagi presentat ja al comitè del Patrimoni Mundial i inclòs a la llista. De moment, qui s’ha tornat a posar a treballar amb el dossier és Joan Reguant, qui també va estar al capdavant en el cas de la vall del Madriu i de les falles (també es va implicar en el cas de la dieta mediterrània com a patrimoni immaterial).

Gelabert va explicar que aquesta és “una candidatura material, però té un punt d’immaterial també perquè el que explica és la història de com es va formar el Principat”, per exemple, que “les esglésies eren punt de trobada de la comunitat”, que “després arriba la vinculació amb el castell i la catedral com a elements feudals”, i més endavant la creació del Consell de la Terra i els comuns. Per això la candidatura estarà “centrada en Andorra i la presentarà Andorra com a Estat”.

Un dels esculls que segons algunes veus se li podrien presentar a la candidatura és que alguns dels monuments no compten amb els preceptius entorns de protecció. Una consideració que Gelabert va desestimar: “Quan es presenta una candidatura la Unesco ja l’accepta amb les proposicions que es marquen des d’Andorra.” És a dir, que “si la Unesco veu viable la candidatura l’hauria d’acceptar amb els vint metres d’entorn cautelar” perquè “ha de tenir en compte la nostra Llei de patrimoni cultural”.

Tot això ho va explicar la ministra després de presentar la idea a la reunió de cònsols. La resposta? “A primera vista ens ha semblat interessant”, va dir Trini Marín, perquè posa en valor “les nostres institucions i el nostre passat”. És clar que per pronunciar-se amb més definició –i sobre aspectes concrets, com el bé triat a cada parròquia– el tema ha de passar per les respectives juntes de govern, va matisar.

Amb aquest procés en marxa, què passaria amb altres iniciatives, com la d’impulsar la candidatura de les ràdios històriques? A la ministra la proposta no li ha ni arribat, va precisar.