Albert Villaró dirigirà el centre de recerca històrica que depèn de l'IEA

L’arxiver, historiador i escriptor alturgellenc Albert Villaró encapçalarà –de moment, com a cap de projectes– el Centre d’Estudis Històrics i Polítics (CEHiP), que s’obre sota el paraigua de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA). Serà la tercera divisió de l’institut, afegida al Centre d’Estudis Sociològics (CRES) i el de la muntanya (Cenma). Una vella aspiració del director de l’IEA, Jordi Guillamet, que ara ha comptat amb la complicitat del ministre d’Educació, Èric Jover, i els recursos econòmics –si més no, de moment– derivats del tancament de les delegacions de l’IEA a Barcelona i a Tolosa.

Villaró s’incorporarà a l’institut (previsiblement a principi de juny) després de superar un concurs públic al qual es van presentar cinc candidats inicialment. De moment, va destacar Guillamet, entra com a cap de projecte. L’objectiu primordial serà, de moment, realitzar una diagnosi de la recerca històrica sobre el país, detectar els principals buits. Que a simple vista ja són molts, destaca Guillamet, malgrat l’activitat impulsada des d’altres institucions –amb les quals col·laboraran–, com ara el departament de Patrimoni Cultural o l’Arxiu Nacional d’Andorra, en aquest cas, principalment a través de la beca Cebrià Baraut, que dota un projecte cada dos anys amb un ajut de 10.000 euros, amb la premissa que utilitzi fons de l’arxiu.

L’any vinent, preveu Guillamet, potser es podrà contractar un investigador, i la intenció és funcionar oferint beques en col·labo­ració amb les universitats Autònoma de Barcelona, Jean Jaurès de Tolosa i la de Lleida. Membres de les tres institucions acadèmiques, així com del Govern, ja formen part del consell assessor, que ajudarà a determinar prioritats en l’activitat d’investigació.

El centre, com consta a la nomenclatura, dedicarà bona part dels esforços als estudis al voltant de l’activitat política i parlamentària, especialment d’ençà de l’aprovació del text constitucional. Un àrea, destaca Guillamet, que ha estat objecte d’escassíssima recerca. “En realitat, el Consell ha estat molt poc i molt malament estudiat”, recorda el director de l’IEA.

Es tractaria d’analitzar qüestions com qui ha dut a terme les diferents iniciatives parlamentàries, les relacions dels comuns amb el Consell o quines han estat les famílies que han portat les regnes polítiques del país, un aspecte que es pot resseguir pràcticament cap al segle XVI o XVII. “A qualsevol país tenim ja de fa temps eines com les llistes de càr­recs, i aquí si per exemple volguéssim saber qui va ser cònsol a Ordino el 1470 tindríem dificultats per saber-ho.” Guillamet exemplifica així un dels buits que considera important en la historiografia andorrana. A penes existeix una llista parcial de consellers generals d’ençà de la Nova Reforma i és una eina important” per als investigadors.

Guillamet admet que la posada en marxa d’aquest centre era per a ell, com a historiador, “una espineta clavada”, una voluntat que sempre va existir, però que fins ara no s’ha pogut materialitzar.