La humanitat del tango

ualsevol cosa que es pretengui dir sobre la música d’Astor Piazzolla seria “una emoció subalterna”. El violoncel·lista Luis Bravo, director de l’espectacle, va oferir ahir un tast musical de l’espectacle d’aquesta nit, un petit moment musical a les instal·lacions del Park Hotel amb el Gran tango que Piazzolla va compondre per a Rostropòvitx. Del compositor argentí serà la música que interpreti també avui, en directe, per a l’espectacle, el penúltim de la Temporada d’enguany, que tancarà el proper dia 12 de maig el cantautor novaiorquès Rufus Wainwright.

Bravo va exaltar la figura de Piazzolla, la música del qual, va assegurar, “recrea tota la complexitat de la societat argentina”, un compositor en qui conflueixen tots els que el van precedir i que “és terminal, no deixa espai per a res més, no importa qui l’interpreti”.

El violoncel·lista és també director de Forever Tango, un espectacle que beu també dels millors musicals de Broadway. El va muntar fa ara 25 anys, després que ell deixés l’Argentina natal per instal·lar-se a Nova York. Des d’aleshores la proposta ha anat voltant pel món i evolucionant, metamorfosant a mesura que també els intèrprets s’han anat succeint. Ha “patit l’evolució d’una obra viva”, però mantenint l’essència del primer dia: “entre la música i el públic hi ha els ballarins, que són la humanitat del tango”. I cada tango és una “història que s’explica en tres minuts, amb violència, romanticisme, fins i tot comicitat”.