Morell, Villaró i els relats del bàsquet són els més venuts per Sant Jordi

Molta, molta gent, es va donar cita a la plaça del Poble durant el matí de Sant Jordi. Més del que la prudència aconsellava esperar en una diada plantada al final d’una setmana no lectiva i en diumenge. Així que llibreters i floristes respiraven alleujats. Si més no pel que fa a l’ambient. Es va traduir en vendes? El sector es va mostrar raonablement satisfet. “Ha estat boníssim, hem superat les expectatives”, apuntava Sílvia Cogliolo, responsable de la llibreria de l’Fnac. Content també Lluís Canal (La Llibreria), que tornava a la plaça després de quinze anys. I en la mateixa línia Pamela Méndez (Idees) –“sobretot bé a la plaça durant el matí, millor del que esperàvem”–.

I intentant fer rànquings de més venuts, poques sorpreses: d’entre els títols de producció andorrana, Antoni Morell, amb Passaport sense nom, es trobava entre els més demanats a quasi tots els establiments, juntament amb la proposta infantil d’Albert Villaró, La Clara i la sopa de lletres, i El joc que estimem 2, volum de contes de diversos autors editat pel Bàsquet Club Andorra. Dolores Redondo, Carlos Ruíz-Zafón, Xavier Bosch, l’ineludible Albert Espinosa i Ildefonso Falcones eren els autors més demanats pel que fa als títols forans. Tot i que, si algun va destacar, com ja havia fet en les jornades precedents, va ser Fernando Aramburu, amb Patria, relat que s’ambienta en els anys més dramàtics de l’activitat d’ETA fins que la banda va anunciar que deixava les armes.

Els protagonistes

Però Sant Jordi és, per damunt de tot, festa i punt de trobada. Amb els escriptors del país com a protagonistes. Enfeinats: Robert Pastor (Perdut i altres històries de les Valls) va fer tot un periple, des de Sant Julià fins a Escaldes, amb parades a la plaça del Poble i l’Fnac. I il·lusionats: Àlex Puig s’estrenava, amb Círculos, novel·la de ciència-ficció que en punts com l’Fnac destacava entre les més venudes. “Això de signar m’agafa totalment de nou”, reconeixia, per afegir que “ara em fa il·lusió veure com venen amb el meu llibre a les mans, si només un de cada deu que l’han comprat se’l llegeix em dono per satisfet”.

Al costat, David Arrabal, amb Sita Ahra. Ja té experiència en presentacions però mai havia signat en un Sant Jordi a Andorra. “Enguany no he acceptat compromisos a baix i he preferit fer país.” No sols a la plaça del Poble, també el dia anterior al saló la Massana Còmic.

Entre novells i veterans

A la taula d’escriptors a disposició del públic, la també debutant Marta Deu (Del Pas de la Casa. Menuda memòria), “contenta, amb l’oportunitat de veure amics i coneguts i compartir records”. I l’ambaixador Manuel Montobbio, aquí com a escriptor i per segon any consecutiu, en aquesta ocasió amb Ideachinas: “M’agrada saber que aquí participo en la vida quotidiana dels andorrans.”

Montobbio compartia taula amb els veterans Morell i Villaró, que compareixia amb un llibre adreçat al públic infantil i dedicat i protagonitzat per la seva filla, la Clara, “que clarament va estar informada de tots els passos” mentre l’obra es cuinava.

Passa a la pàgina següent

A LES FLORISTES, LA FANTASIA COMENÇA A IMPOSAR-SE

Roses liofilitzades, roses de sabó i altres materials,diminuts rosers naturals, flors muntades sobre bases de gelatina, cupcakes coronats per roses (encara massa original per haver-se venut gaire) i fins i tot conjunts dissenyats especialment per als nens. Enguany, les floristeries han vist créixer l’interès del comprador per articles diferents de la tradicional rosa vermella. Si més no, és el que expliquen Jessica Molina i Inés Fernandes des de les parades que atenen a la plaça del Poble. Satisfeta, ja avançat el matí, amb l’afluència de públic i les vendes. Les roses individuals s’han despatxat a un preu d’entre quatre i cinc euros, depenent de la mida i qualitat, un preu que no s’ha tocat en els últims anys. En el que es manté la tradició, assegura, és en el fet que és l’home qui continua regalant la flor.

A l’escaldenca plaça Coprínceps Axel Mauriac expressa la mateixa satisfacció respecte del moviment i les vendes de la jornada. “Fins i tot diria que estem venent més que en anys anteriors: la gent s’emportava una flor mentre que avui en moltes ocasions han vingut a comprar-ne més d’una, i de més qualitat”.

L’estand d’Editorial Andorra era un dels epicentres, amb màxima concentració d’escriptors amb novetat a les mans. Antoni Caus (La síndrome de l’escala) és una de les apostes de l’escuderia. “Jo soc dels tímids i m’agrada més estar a l’ombra”, confessava, estrany en el paper que li tocava interpretar en el dia. Més còmode en això de trobar-se amb els lectors es mostraven Joan Peruga (Alcanadre), xerraire com sempre, i Manel Gibert (L’ombra del solstici, il·lustrat per Sergi Mas): “És un dia de celebració per a tot­hom.” I el tàndem de Torna’m la cua, Txema Díaz-Torrent i Xavi Casals, aquest ben preparat amb bolígrafs de colors.

Per cert, era aquest el llibre que s’enduia Efrem Roca (recuperant l’alè i la vida quotidiana després del SaxFest): Casals va ser alumne seu de saxo. El públic gaudia de la jornada. Mireia Garcia s’havia decidit per La màgia de l’ordre. Katia Durich passejava pel firal amb Les bicicletes no es mengen, d’Alexandra Grebennikova, “perquè s’ha d’invertir en la gent del país”. I la Verònica i la Marta feien una ullada, però amb premisses clares per a una festa que veuen tan simbòlica: “Ha de ser en català, sí o sí, i d’un proveïdor català, també sí o sí.” Després, deixar-se endur.

MARTÍ ASSEGURA QUE APUJARÀ LA PARTIDA PER A CULTURA EL 2018

En un “dia de gran ambient, una diada per a la cultura, per llegir”, el cap de Govern, Toni Martí, va manifestar el “compromís de dotar amb molts més mitjans el departament de Cultura” per a l’any vinent, un departament que, va reconèixer, “va estar una mica deixat de la mà de Déu quan s’ha demostrat que la cultura és un gran cohesionador”. Molt ufà després de la tradicional passejada d’autoritats per les parades, declarava: “Si em demaneu títols de llibres no us en donaré cap, però sí una dada: aquí tenim més de dotze escriptors andor­rans.”

La ministra Olga Gelabert, satisfeta amb la promesa del cap de donar-li més calés. A què els destinarà? Probablement a seguir amb la renovació dels museus, “que necessiten una actualització, i a impulsar les exposicions i el cicle de música a l’Auditori Nacional.