Amenaça al pati de butaques

Ivan Tàpia és un manresà que després de formar-se en art dramàtic va passar per Comediants i altres companyies de teatre de carrer. Però teatre a banda, a ell el que li agrada és jugar. I com a jugador es va enganxar a les Escape Rooms, aquesta pràctica tan en voga en els últims temps. Lògic, doncs, que acabés convertint l’oci en negoci i muntant una de les pioneres a Barcelona. Després, va anar un pas més enllà: traslladar el concepte als escenaris i crear Escape Show, el muntatge amb què arribarà al Claror lauredià en el marc de la Temporada de Teatre. “Un dia em vaig dir: ‘Seria brutal veure 500 persones jugant alhora.’ I així vaig imaginar el concepte teatral.” La proposta es va estrenar el 13 de gener al Kursaal de Manresa i el 4 de febrer va arribar al Poliorama barceloní. Nits que es compten per plens, assegura. També a la gira. “Està funcionant perfectament, amb molt d’efecte del boca-orella entre el públic”, considera.

“La principal diferència amb una Escape Room és que aquí, al teatre, els jugadors estan asseguts, sense desplaçar-se”, apunta Tàpia. Això mentre són guiats per una presentadora esbojarrada i altres personatges, en un espectacle que afegeix música, per superar els enigmes i aconseguir l’antídot contra el gas letal. “És una prova col·laborativa, i és una passada veure com el de la tercera fila es comunica amb els de la cinquena”, explica l’impulsor de la proposta (amb el productor Xavi Victori, de Coco Listo). Però també és cert que els més tímids, els que només vulguin mirar, podran seguir com es desenvolupa tot des del seu seient. Si es poden aguantar les ganes d’entrar al joc.

Per portar la proposta al teatre ha hagut d’adaptar el joc al llenguatge escènic, “i per això hi ha coreografies, ritme, dramatúrgia, busquem despentinar l’espectador, que tot el que passi sigui espectacular, sorprenent”. També amb parts textuals, necessàries per posar l’espectador en context. Missió que acompleix el personatge de Clara Cape (interpretat per l’actriu Laia de Mendoza), una presentadora “incisiva, amb un pèl de mala llet i humor durillo”.

Els jocs d’escapada estan en ple auge, “un boom que penso que finalment passarà, però també estic convençut que el joc ha vingut per quedar-se”, argumenta el manresà. La raó? Que “als nous joves, els que tenim prop de quaranta, ens entusiasma jugar, ja no som com els adults d’abans”. Està convençut que el que denomina “oci intel·ligent” no serà passatger.

De moment, ell li està traient tant de suc com pot: també ha publicat la versió en llibre. “Segueix el mateix concepte, el de fer participar el lector en aquest cas per resoldre un enigma”, saltant de capítol en capítol a mesura que troba les pistes adients. Vaja, una barreja entre la típica novel·la policíaca a l’ús i la Rayuela de Cortázar.