Un rebost d'històries

El volum, editat per Govern i presentat ahir a l’Auditori Nacional, recull anys de recerca: des del 2008, per posar nom i cognoms als autors que van deixar empremta artística als retaules (peces pictòriques i alguns béns mobles) en aquells segles, del XVI al XVIII. Un estudi profund que pot ser “una porta oberta a operacions patrimonials”, apunta Bosch, entre les quals “socialitzar” aquest coneixement, és a dir, difondre aquest patrimoni. Un conjunt històric i artístic que representa per als estudiosos “un paradís” davant la “devastació” que l’art d’aquests segles va patir a Catalunya durant la guerra civil.

La recerca posa alguns noms –identifica el Mestre de Canillo en les persones de Miquel Ramells i Guiut Borgonyó, que van ser autors de “l’episodi més ric” –i, davant el dubte, en treu alguns: deixa el Mestre d’Ansalonga en l’anonimat després de decidir els autors que no està prou clara la inicial identificació amb Jeroni d’Herèdia. Però penjava “d’un fil massa prim” i per honestedat van tornar enrere, en espera que “ens toqui la loteria de la recerca”. No obstant, amb o sense nom, és l’autor amb més producció i influència dels que van treballar a les valls, asseguren. Amb retaules com Sant Miquel d’Ansalonga, Sant Pere d’Aixirivall, l’Aldosa i Sant Pere del Tarter, el Sant Ermengol de la casa Areny-Plandolit, a banda de l’obra seva identificada al Rosselló, a Argelers, i també al territori del bisbat d’Urgell i la diòcesi de Solsona. En aquests arxius documentals –on preveuen continuar la recerca– confien trobar la prova documental incontestable. Un autor amb una “cal·ligrafia pictòrica” molt personal.

També confien que la sort els acompanyi a l’hora de posar nom al que qualifiquen com a “millor escultor” del segon terç del segle XVII a Andorra, i “dels més sorprenents dels que treballaren a Catalunya” a l’època, autor del retaule de la Immaculada de Sant Pere Màrtir, a qui també atribueixen el Sant Crist de les Bons, “una de les descobertes que més ens va sorprendre”. És un autor de trajectòria “vastíssima” amb petja entre Solsona i Andorra.

Bosch i Miralpeix confien acabar identificant aquests “anònims esmunyedissos”, tot i que l’anonimat, puntualitzen, no treu valor a l’obra. Dels ja identificats hi afegeixen uns apunts biogràfics: Antoni Tremulles, “escultor del regne de França”; Miquel Rubiol, que venia d’Àvila; Isidre Clusa i Agustí Claramunt (antic Mestre de Pal); Joan Casanoves, fill d’un pintor i daurador barceloní, i Joan de Segòvia.