reportatge
Terror darrere la porta
Economia de recursos portada al límit: ‘Peephole’ és un curtmetratge gravat amb mòbil i un equip reduït a dues persones. No obstant, ha aconseguit passar una exigent selecció: va estar entre els 30 escollits dels 1.350 presentats al festival d’Angulema.
Terror darrere la porta
Jaume Benedito, que signa aquest curt de mitjans més que modestos, havia presentat l’anterior producció, Les bones persones, al festival Picurt i havia aconseguit fer-se un forat a la cartellera del Cineclub de les Valls per mostrar el seu treball al públic del país. També estava al darrere del festival 30 dies de terror, efímera experiència que va tenir un parell d’edicions a Escaldes i que ara està “en estat letàrgic” però no totalment abandonat, assegura Benedito. Mentre els projectes de més gran envergadura dormen en espera de vents més propicis, Benedito enllesteix experiments audiovisuals com Peephole i aventures com la publicació del primer disc, Love & Magic, que signa com a líder del grup Silent James.
Benedito desplega talents diferents, un psicòleg barceloní que el 2008 es va instal·lar a la Seu i que ara resideix al Principat, casat amb l’andorrana Carolina Alarcón, intèrpret de Les bones persones. A Peephole compta amb la complicitat d’un sol actor, Federico Rojas, un mexicà establert a la Seu i tocat també per la malaltia de la narrativa audiovisual. Al curt presentat al festival d’Angulema, un certamen per a joves creadors a l’estil Ull Nu, la història és simple, quotidiana i terrorífica a l’hora: algú truca insistentment a la porta i qui hi ha dins de la casa el mira per l’espiell, encuriosit i espantat. “Són sis minuts de plànol fix, que és una experiència dura per a l’espectador, però diria que ens en sortim”, pensa Benedito, després de les reaccions copsades en el passi al festival. “Hi va haver aplaudiments que no eren sols de cortesia”, diu. En tot cas, puntualitza, és un curt sense pretensions, només un divertimento i ganes d’explorar recursos narratius. La càmera del mòbil, assegura, aporta resultats quasi professionals.
El segon projecte és el disc que sortirà al carrer el proper dia 18. Un relat de sort i bons auguris: la seva pretensió no anava més enllà de gravar les cançons que compon des de fa anys (pop melòdic amb influències de The Divine Comedy o Nick Cave) però al productor de l’estudi –Caballo Grande, de Bar-celona–, Cristian Pallejà, li va agradar tant que el va passar a la discogràfica, Discos de Kirlian, que se n’ha fet càrrec. I tot apunta que no trigarà a debutar en un festival barceloní.
'NIEVE NEGRA' ARRIBA TAMBÉ DEMÀ A LES PANTALLES DEL PAÍS
Nieve negra, la coproducció hispanoargentina que es va rodar parcialment en escenaris del Principat, arriba demà a les pantalles dels cines Illa Carlemany, coincidint amb l’estrena al mercat espanyol. A l’Argentina es va poder veure als cinemes el 19 de gener passat.
La cinta és l’opera prima de Martín Hodara després d’haver estat assistent de direcció a Siete años en el Tibet i Nueve Reinas, i d’haver codirigit La señal amb Ricardo Darín, precisament un dels protagonistes de Nieve negra, juntament amb Leonardo Sbaraglia, la catalana Laia Costa i Federico Luppi. Aquest últim no va estar present al rodatge durant els dies que es va fer al país, però sí quan es va traslladar a la comarca veïna de l’Alt Urgell, on l’equip també va utilitzar diversos escenaris: la serradora de Montferrer, la gravera i l’aeroport.
A la cinta –que en la primera setmana de projecció a l’Argentina es va col·locar la segona en la taquilla, només per sota de Vaiana– els escenaris andorrans es converteixen en la Patagònia argentina, on s’ambienta aquest drama familiar: el film narra la història d’un home (el personatge de Darín) a qui acusen de matar accidentalment el seu germà d’un tret durant una jornada de caça. Un tercer germà (interpretat per Sbaraglia) el visita per tractar qüestions referents a una herència i esclata així el conflicte entre els personatges, als quals s’afegeix el que dona vida l’actriu catalana.
La pel·lícula va passar recentment per la secció oficial de la vintena edició del Festival de Màlaga, on Sbaraglia va rebre el premi Málaga Sur.