Una destral i alguns dubtes

Sí, vam veure que sortia aquesta peça a subhasta i vam haver de fer una valoració molt ràpida, en un parell o tres de dies, per decidir si optàvem a comprar-la”, explica des del departament de Patrimoni l’arqueòleg Abel Fortó. Actuar amb rapidesa també era qüestió d’aconseguir que el preu no s’encarís. Tot i que, s’ha de dir, tampoc és que estiguem parlant d’una peça per a la qual calgués demanar cap crèdit extraordinari al Consell General: 49 euros incloent-hi el preu més altres despeses. La decisió, argumenta el tècnic de Govern, respon a l’obligació que té el ministeri de Cultura de vetllar per la recuperació del patrimoni històric i cultural, a banda de la conservació.

Patrimoni, doncs, va adquirir dimarts passat la destral presumiblement neolítica i presumiblement procedent de Juberri, que encara no els ha arribat, i per tant no han tingut possibilitat d’examinar físicament. Una compra una mica a cegues, s’ha de reconèixer, perquè aquestes webs solen ser opaques respecte de la procedència del material a la venda. “Vam fer alguns tràmits per tenir més informació sobre qui la va posar a la venda i vam veure que es tracta d’un col·leccionista particular que té més material arqueològic de la zona del Pirineu”, indica Fortó, que insisteix que tot el procés es va haver d’enllestir “a vuelapluma” perquè el temps no donava més de si.

No són de l’espoli a Juberri

El que en principi sembla descartat és que la destral en qüestió, encara que efectivament procedeixi de Juberri –serà molt difícil de determinar a menys que es facin exàmens molt a fons– sigui una de les que estan a poder de dos col·leccionistes (un d’Andorra i un altre de la Seu) que es van fer amb molt de material del jaciment i encara el tenen al seu poder. El van extreure de la zona abans que quedés protegida per la llei de Patrimoni, i per tant en són els legítims propietaris. Sempre l’han posat a disposició dels investigadors quan ha estat necessari, confirma Fortó. I algun intent informal per part de Cultura hi ha hagut per adquirir-lo, però molt tebi, i ells no semblen disposats a desfer-se’n.

Tornant a la peça adquirida, Fortó té més raons per descartar que es tracti d’una d’aquelles. “Penso que tenint un conjunt, si el volguessin posar a la venda el posarien sencer, que tindria molt més valor”, argumenta. A banda, van contrastar la imatge de la destral adquirida amb les fotos de les d’aquests propietaris i no semblen coincidir.

Un mercat il·lícit

Amb tot, la compra d’aquest material del que no està absolutament clara la procedència posa sobre la taula un debat ètic: si no s’està d’alguna manera contribuint a alimentar un mercat il·lícit. D’aquest qüestionament se’n feia ressò ahir a través d’Internet el grup Arqueologia de les Valls d’Andorra: “Qui ven material espoliat, o pitjor encara, compra una peça de dubtosa procedència? Tot i trobar artefactes arqueològics, la legislació andorrana i espanyola vigent n’impedeix la seva apropiació, i més encara el comerç.”

Fortó assumeix la qüestió: “És cert que la compra de material arqueològic i patrimonial sempre té aquest punt de condicionament moral, perquè et preguntes fins a quin punt es motiva l’espoli; jo, per exemple, no ho faria mai com a particular.” No obstant això, puntualitza, “hem de tenir en compte que el país té les dimensions que té i quan hi ha opció de recuperar una peça del seu patrimoni, val la pena; si no tornaria a passar a mans d’un altre privat”. És un deure del ministeri, recorda.

Des de l’abans esmentat grup de Facebook opina el també arqueòleg Gerard Remolins, consultat pel Diari. “A banda del debat moral, i com que és cert que Cultura ha d’intentar recuperar patrimoni, el que ha de fer és tenir molt clara la procedència d’allò que compra, i jo aquí no ho veig gaire clar.” Insisteix: “Com s’han assegurat que és una peça autèntica i no un còdol de riu polit i que s’ha fet abans-d’ahir? Perquè també s’estan fent reproduccions de sarcòfags egipcis i venent-se per Internet.” En les imatges que ha pogut veure de la destral hi ha detalls, addueix, que li generen dubtes: “en comparació amb destrals similars, la veig massa polida, sense marques de manufactura ni les que haurien d’haver quedat de l’ús”, ja que es tracta d’una eina que haurien emprat per tallar llenya, per exemple.

Valor científic

L’interès científic de la peça, explica Fortó, tampoc és que sigui gaire gran. De fet, d’objectes similars n’hi ha molts, fins i tot de la mateixa zona de Juberri, una de les més excavades d’Andorra i de la qual se’n conserva un conjunt molt extens. Amb tot, l’interès rau en el valor patrimonial, a “incorporar una peça a la col·lecció”.