un nou equipament

Obre el museu Thyssen

Multitudinària inauguració del Museu Carmen Thyssen Andorra, que “marcarà un abans i un després” en la vida cultural del país, augura Olga Gelabert

Obre el museu ThyssenXavier Pujol

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Photocall (o quasi) i desfilada de convidats –vora tres-cents– per davant del nodrit grup de càmeres de mitjans de comunicació. Espectadors observant el desplegament des de l’altra vorera de Carlemany. La inauguració del Museu Carmen Thyssen Andor­ra, ahir al vespre a l’antic hotel Valira escaldenc, es va convertir en l’esdeveniment mediàtic que era d’esperar. Pel significat de l’equipament per al país –“un projecte-somni”, el va definir la ministra de Cultura, Olga Gelabert– i pels protagonistes: Carmen Thyssen va comparèixer acompanyada del fill, BorjaThyssen, i la seva jove, Blanca Cuesta. I entre la munió d’assistents –representants institucionals i polítics principalment– destacaven rostres com el de la cantant irlandesa Sharon Corr, establerta a Andorra des de fa uns anys.

L’apertura del museu (visitable des d’avui) “marcarà un abans i un després en la vida cultural del nostre país”, va dir Gelabert, presidenta del patronat de la Fundació Museand, en el parlament oficial. Andorra, va recordar, no tenia fins ara cap gran pinacoteca per mostrar al públic, però aquest espai “ens situa al nivell de les principals capitals d’Europa”. Les instal·lacions són de dimensions reduïdes –uns 250 metres quadrats per a la sala d’exposicions– i per això, va recordar, allotjaran exposicions no molt extenses que es renovaran cada onze mesos. La primera, Escenaris. De Monet a Estes, de Trouville a Nova York, amb vint-i-sis teles, procedents de la col·lecció privada de la baronessa.

El museu “ajudarà a projectar una imatge molt positiva del país, lligant els noms Thyssen i Andor­ra, com prova el rètol” de la façana, va augurar la ministra durant la seva intervenció. Olga Gelabert confia que l’establiment “tingui un efecte sobre l’economia”. I va acabar brindant “perquè pugui estar aquí per molts anys”.

Deu són els anys que contempla l’acord signat entre el Govern i la família Thyssen per a la presència de la pinacoteca. Però “espero que es renovarà per molt més de deu anys”, havia assegurat la baronessa al matí, durant l’acte de presentació a la premsa.

En la intervenció del vespre Carmen Cervera es va limitar a assenyalar, breument, que “em sembla que agradarà moltíssim” el museu que, amb part de la seva col·lecció, obre a Andorra, on “sento que tothom m’aprecia”. Un museu –va desitjar– “que donarà sort i felicitat a tots”.

Al matí havia estat una mica més prolixa, glossant la tasca del director artístic, el seu nebot, Guillermo Cervera, “que ha portat tan bé temes molt difícils i ha fet que estigués llest en les dates anunciades: som molt seriosos”. A preguntes de la premsa es va referir a les negociacions que manté amb l’Estat espanyol per mantenir-hi la seva col·lecció: “Seguim negociant però sembla que va pel bon camí.” També li van preguntar per la venda d’una de les peces del fons, Caballos de carreras en un paisaje, d’Edgar Degas. “Els col·leccionistes, que som mecenes, sempre estem atents a les oportunitats”, va reconèixer, però encara no ha pres qualsevol decisió. En tot cas, va afirmar, secundada pel seu nebot, de moment no hi ha més que “especulacions”.

Des del 1992

També a preguntes de la premsa forana (l’esdeveniment va atreure un bon nombre de mitjans espanyols), Carmen Cervera va explicar que té residència al país des del 1992, quan va adquirir un terreny a la Massana per construir-hi una casa i que “aquí m’hi sento feliç perquè no perds la teva vida al cotxe, com a les grans ciutats”.

Tornant a l’equipament escaldenc, al vespre també es va dirigir al públic la cònsol major de la par­ròquia, Trini Marín, qui es va mostrar “convençuda que el museu no només contribuirà a revitalitzar la part alta, també reforçarà el prestigi de tot el país”. Marín, com també Gelabert, va insistir que el projecte és una mostra de col·laboració entre el sector públic i privat, on cap dels dos “no han escatimat esforços”. L’espai, va assegurar, configurarà un triangle cultural a la zona propera, amb dos vèrtexs més en el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) i la sala de Govern Art al Roc. I al marge que la principal finalitat d’un museu sigui la cultural, no es pot obviar, “la seva contribució a la diversificació de l’economia de les ciutats”.

Primera visita

Acabats els parlaments a l’exterior de l’antic hotel, els convidats van ser conduïts en grups perquè coneguessin l’exposició. Entrada controlada, amb els periodistes conduïts per la part del darrere i sempre situats darrere un cordó de seguretat, mentre les autoritats –encapçalades per Toni Martí i el síndic, Vicenç Mateu– assistien a les explicacions del comissari de la mostra.

Entre els convidats, també l’exministre de Cultura del primer govern demòcrata Albert Esteve: en la seva legislatura es van iniciar aquestes converses amb els Thyssen, va recordar. Si més no, les que han conduït a l’apertura d’avui, perquè la idea havia planejat durant legislatures. Així que va treballar en el projecte, va recordar “i ara fa goig veure’l”, explicava, mentre esperava entre la resta de convidats per conèixer la primera mostra.

ELS QUADRES DE CASA

Els pintors es mereixen que l’obra estigui penjada i són els museus els que protegeixen els pintors, per això m’estimo i respecto els museus”, expressava Carmen Thyssen amb satisfacció passejant per la mostra, visiblement encantada amb el que l’envoltava: el treball és obra de “perfeccionistes”. Contenta també de veure la seva col·lecció desplegant-se als ulls del futur visitant: “Jo és que soc així, em sento bé.” Vint-i-sis teles. És a dir, “vuitanta anys que ens permeten veure l’evolució social d’Europa i els Estats Units i com l’art uneix els continents de manera espontània i fàcil”, que és com la va presentar el comissari i director artístic del museu.

El recorregut d’Escenaris arrenca amb una obra que el comissari va titllar d’“espectacular” de Claude Monet: La cabana a Trouville (1881), pintada per l’autor en un moment en què decideix traslladar-se a Normandia per estar sol i allà produeix una sèrie d’obres excepcionals. És la primera d’un recorregut per la història de l’art de les últimes dècades del segle XIX i pràcticament la totalitat del XX temàticament embastat “pel moment personal de l’artista” en pintar cada tela, pel seu entorn social i el seu estat anímic, en general el generat “pel rebuig o la incomprensió” de la seva obra, malgrat els quals “tenien la necessitat vital de seguir pintant”.

El segon fil conductor de l’exposició és la llum: la selecció permet “resseguir l’interès del pintor per captar la llum”. Així, les obres exposades traslladen l’espectador pels exteriors plasmats pels impressionistes (que van impulsar l’hàbit de sortir a pintar fora de l’estudi), un moviment representat per Twachtman, Robinson o Prendergast, i on també es fan presents els catalans Anglada-Camarassa, Casas i Mir. El passeig pictòric continua amb l’expressionisme de Beckmann o Kirchner, autors que es van veure forçats a l’exili (o fins i tot al suïcidi) per la persecució del que els nazis van considerar art degenerat. La russa Varvara Stepanova permet una mirada als inicis del cubisme i la mostra continua amb un altre dels grans referents: Henry Matisse, de qui es mostra Conversación bajo los olivos, una de les obres més importants del moviment fauve, va recordar Cervera. I així fins derivar en l’interès dels artistes, a partir de la dècada dels quaranta, pels ambients urbans, interès que exemplifiquen a l’exhibició teles com Calle 42, de Guy Pene du Bois. Un interès que segueix palès als encarregats de tancar el recorregut, gent com Richard Estes, amb l’espectacular Nedick’s, o el fotorealisme de Charles Bell, amb la lúdica proposta de Thunder Smash, quadre inspirat en una màquina recreativa.

“Aquest museu serà molt important per a Andorra perquè tindrem, dic tindrem perquè em sento d’aquí, tot el que es pot oferir, només faltava aquest tipus d’obres”, la baronessa dixit.

Obre el museu Thyssen

Obre el museu Thyssen

tracking