Arnau Orobitg, entre la poesia i la doma de poltres

Segueix impertorbable Arnau Orobitg en el seu plantejament de vida: té dots inqüestionables per a la creació artística però abomina la part prosaica, la d’entrar en el circuit d’exposició i venda de les obres. Així que reparteix el temps entre l’escriptura poètica –l’any passat va presentar Distàncies, el primer poemari– i la formació agropecuària: després d’estades pasturant ramats als Alps ha tornat a l’Alt Urgell per seguir cursos de doma de poltres. “Què voleu que us digui: m’inspira molt més aquesta experiència que estar a les galeries.”

Dimecres serà un dels protagonistes del Printemps des Poètes que organitza l’ambaixada de França. A l’hotel Sport Village de Soldeu, a les set de la tarda. Juntament amb Cristina Gavaldà (té al seu haver premis com el Martí i Pol que atorga la Biblioteca Pública del Govern) i el francès JeHaN, que afegeix al vessant poètic el de compositor i intèrpret musical.

Orobitg tornarà sobre els poemes de Distàncies. Com els veu, amb el pas del temps? “Els sentiments canvien, però al llibre vaig deixar una cosa ja fixada, allò que vull que sigui la meva orientació, el meu còdex moral i d’imaginari”, explica. Una línia que segueix en les noves composicions en l’aspecte estètic. En el contingut, apunta que ara mateix el tema de les migracions humanes imposades per la por i la fam és el que més el preocupa, “em fa sentir impotència i ràbia”, i això l’empeny a escriure.