Chanel i els 'ismes'

Referent etern de la moda, Gabrielle Chanel, Coco Chanel, es va moure entre els artistes d’avantguarda del París artístic de les primeres dècades del segle passat. Aquestes relacions, un vessant més desconegut de la dona que va revolucionar la moda femenina, són les que explora Coco Chanel i els seus amics, exposició que es podrà veure fins al 27 de maig al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE), comissariada per Maria Oropesa i Maria Todal, amb col·laboració d’Imma Zamora, directora del Museu del Perfum, un àmbit en què també es va mostrar com una revolucionària.

Coco Chanel es va moure amb desimboltura entre els grans referents de l’art d’avantguarda, començant per Picasso: a la suite del Ritz, on va viure fins al final dels seus dies, sempre va estar acompanyada per un únic quadre, signat pel malagueny, i que representava una espiga. Dos trencadors, dos revolucionaris per igual, cadascú en el seu àmbit, va destacar la comissària.

Josep Maria Sert i especialment la seva esposa, Mísia, van ser els que van facilitar l’apropament d’aquella costurera sorgida d’una família humil i que va créixer a l’orfenat, a “la meravellosa jauria de bojos” de l’art d’avantguarda, el saló de Gertrude Stein, les vetllades amb Jean Cocteau, la relació amorosa amb Apel·les Fenosa, les fotografies de Man Ray, les trobades, finalment, amb els germans Giacometti, a l’etapa de l’exili a Suïssa. Tot ho recorre la mostra, a través d’obres dels creadors.