reportatge
Escriure amb els budells
“Escribo lo que siento, si no algun día reviento.” Veloziraptors, un dels escassos exponents del rap al Principat, surten de nou a la palestra. Però amb ‘Líneas sucias’, que serà el tercer treball discogràfic, buscaran el públic tema a tema.
Escriure amb els budells
El caso es que vivía en Andorra en 2005 / cuando pillé ese bloc y canté bingo / descubriendo el rap.” A Líneas Sucias, el col·lectiu de rapers del país han optat per un format “sense líos”, diu Borís Anton (Maese Siven), és a dir, per no esperar a tenir un conjunt de temes, gravar-los i treure’ls ben empaquetats, com van fer amb els dos anteriors. “No val la pena complicar-nos i, a banda, ens resulta molt difícil, amb els nostres escassos mitjans”, reconeix. “A banda, si esperem a tenir els mitjans per fer un disc, la gent s’oblida de nosaltres: ens diuen que es pensaven que ja no hi érem”. Així que comencen a desgranar els temes a mesura que els surten, penjant-los amb el vídeo. També, admet el músic, perquè en aquesta societat que corre i corre és difícil que algú destini el temps necessari a escoltar-se tot un àlbum, sobretot quan no es tracta de primeres espases. Així que confien que amb l’opció del tema a tema tindran més possibilitats de rebre alguns minuts d’atenció.
Tampoc s’han complicat la vida posant noms a les cançons: la primera és la Número 1 i així seran successivament. El que no abandonen, per descomptat, és l’opció d’escriure amb els budells: de parlar del que veuen al seu voltant. “Potser amb l’edat van canviant les coses que ens preocupen”, admet Anton-Maese Siven, “però seguim fent crítica i també molta autocrítica”. A ell, que de professió és educador, aquesta és una qüestió que sovint reflecteix a les composicions, “perquè crec que amb freqüència no estem educats per educar i sóc dels que considerem que el futur són els nens”. Però les pulles que van deixant caure toquen qualsevol temàtica: del cas BPA a “aquestes rotondes i infraestructures tan desorbitades que tenim al país”. I no se censuren en opinar. “De moment ningú no ens ha dit res, probablement perquè per sort o per desgràcia arribem a poca gent, no som ni molt menys virals”. Amb tot, “no ens tallem i estem preparats per acceptar” el que pugui passar si a algú no li agraden les seves lletres. I aquí hi ha el cas, recorda, de César Strawberry, un dels cantants de Def Con Dos, condemnat a Espanya per un delicte d’enaltiment del terrorisme.
El rap, són conscients, és un estil minoritari. “Diria que comença a créixer, però també és cert que és el que venim dient des de fa una dècada”, argumenta el músic andorrà. “I més en el nostre cas, que no hem optat pel Trap (o Trap House), que és un estil més ballable i està entrant bastant entre la gent més jove”, igual que no es van afegir a la “petita explosió” del reggaeton.
Amb tot, pel que fa al país s’han anat fent amb un grupet de seguidors, i han protagonitzat concerts com els de la Farga Rossell. “Bé, el cert és que de vegades és un fracàs absolut i d’altres tenim la sorpresa de veure molta gent, moltes cares que no coneixem. Està bé.”