El consell assessor de Patrimoni avala la redefinició de Radio Andorra

El consell assessor de Patrimoni coincideix amb els plantejaments de la ministra de Cultura, Olga Gelabert, quan diu que no vol un “museu estàtic” a l’antiga Radio Andorra. En l’última reunió, el grup d’experts (arquitectes, historiadors, gestors de patrimoni) va examinar el projecte –d’altra banda, ja adjudicat i en curs– i va considerar que és “massa intervencionista”, i que “plantejar tot l’edifici com un museu avui en dia és erroni”, segons fonts del consell. Les conclusions del consell anirien en la mateixa direcció que el plantejament de Gelabert: que l’edifici tingui “més usos, més vida”, i que no es faci d’entrada “tot un discurs estàtic amb el qual després ja poca cosa es pot fer”. Com succeeix amb altres equipaments museístics de la xarxa estatal, que ara per ara també estan sota la lupa, puntualitzen des de l’òrgan.

Des del consell assessor de Patrimoni argumenten que Radio Andorra ja ha estat declarada monument (bé d’interès cultural en aquesta categoria) i, per tant, l’edifici “ja té per si mateix coses a explicar, sense que calgui cap cartell ni cap vitrina, així que poca museografia dura”. Sí, en canvi, veuen interessant que a les sales principals “s’hi puguin continuar fent coses”. És a dir, una museografia “que no sigui conven­cional”.

En curs

El projecte que ara se sotmet a redefinició va ser adjudicat a principi del 2015 i, tot i la revisió, els treballs segueixen el seu curs, amb previsions que les obres d’aquesta primera fase estiguin acabades a principi de l’estiu. Tot i que la redefinició que entreveu Gelabert, ara amb l’aval del consell, no afectaria el gruix de les obres, sinó exclusivament la museografia. L’arquitecte adjudicatari, Enric Dilmé, es manté “a l’expectativa” d’una possible trobada amb la ministra de Cultura per conèixer quina seria la redefinició volguda.

No és la primera vegada que el tècnic està pendent de la reconducció del projecte adjudicat: a mitjan 2015, sis mesos després d’iniciar el projecte, va ser el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, qui va assegurar que res de museus ni equipaments culturals, sinó que a Radio Andorra s’hi instal·larien la ràdio i televisió nacionals. Una idea que finalment sembla liquidada. Tant aleshores com ara, Dilmé assegura que tots els treballs realitzats fins ara suposen “una intervenció inicial poc intrusiva, que no planteja impediments per a possibles usos futurs”. I pel que fa al disseny museístic pròpiament dit, diu que la feina feta fins ara “està feta seguint les bases del concurs i allò que se’ns va marcar a les reunions realitzades”, però és conscient que “Govern està pendent d’acabar de definir el projecte”, que va ser adjudicat el desembre del 2014 per un import de 130.000 euros.

ACABAT EL SOTERRANI, QUE FARÀ DE MAGATZEM

Mentre l’ús final acaba de decidir-se, la primera fase de les obres avança, confirma Dilmé, i una de les intervencions més importants, la construcció d’una planta subter­rània, ja està acabada. El soterrani és una ampliació necessària, va justificar l’arquitecte, que està destinada a funcionar com a magatzem de la ingent quantitat de material procedent dels anys de funcionament de l’emissora i que actualment està dispers. Serà un magatzem que pot servir com a espai visitable, d’exposició, o no, també en aquest cas segons l’orientació que finalment es doni a l’edifici.

També s’han portat a terme intervencions com l’habilitació de l’espai on es pugui instal·lar un ascensor i els cablejats per a la il·luminació i altres subministraments. “Tot s’està fent sense problemes i res no impedeix pensar en diferents usos el dia que finalment s’acabi de definir” el futur de l’equipament. Queda enllestit “sense elements físics pel mig i amb instal·lacions que seran útils per a qualsevol discurs” que finalment s’hi estableixi.

Els treballs estaran acabats, com estava previst, a principi de l’estiu. “Que hi hagi una redefinició no altera la marxa de les obres, no és que la feina del constructor ni dels industrials es vegi alterada”, assegura Dilmé.

El projecte, de totes maneres, ha quedat molt lluny de les expectatives amb què va arrencar en l’anterior legislatura i com a un museu de la ràdio ja en funcionament a partir del 2016.