Riu quan explica que sovint li han fet la mateixa broma: “Em deien Billy Elliot i tan orgullós”, perquè com el xaval de la pel·lícula que volia ballar per damunt de tot, també ell, Borja Fernández Vilaplana, va sentir ben aviat que la dansa seria el seu món.
Borja Fernández, nascut a Andorra la Vella el setembre del 1992, havia estat sempre un d’aquells nens amb horaris extraescolars atapeïts d’esport, del futbol a l’esquí. Fins que un any mare i fill es van posar d’acord que podia provar una altra activitat: el teatre i la dansa. Així va recalar a l’escola Líquid Dansa, amb prou feina adolescent, i va tenir una absoluta revelació: s’hi dedicaria. Així que des de ben aviat es va trobar ballant tres i quatre hores diàries per formar-se. “Suposo que els escenaris m’havien atret des de ben petit, perquè sempre havia estat involucrat als