El ball de la polèmica

La barcelonina Editorial Meteora va rebre fa unes setmanes, abans de les festes nadalenques, una demanda presentada per l’exsíndic i excònsol encampadà Josep Dallerès, que considera afectat el seu honor per passatges inclosos al llibre El ball de la vida, signat per Albert Salvadó i Anna Tohà i que relata la peripècia del fill d’aquesta última per recuperar-se d’un greu accident, en ser atropellat per una moto a Encamp el 1984. Dallerès reclama la retirada del llibre, que va sortir al carrer el mes de març passat . Des del segell, Jordi Fernando, l’administrador, explica que s’estan assessorant legalment i que no prendran cap decisió abans de la setmana vinent. De moment, puntualitza, el llibre segueix al carrer “perquè no hi ha cap disposició que digui el contrari, tan sols s’ha presentat una demanda”.

Els passatges que van provocar la demanda de Dallerès es refereixen a una suposada ocultació d’informació per part del comú d’Encamp sobre la sanció a un agent de circulació que hauria abandonat el seu lloc en el moment de l’accident. En aquell moment, queda reflectit al relat, Dallerès era cònsol menor.

“Cap intenció de fer mal”

Des de Meteora, Fernando admet que van rebre “amb sorpresa” la demanda. “Francament, no ens hauríem esperat cap problema amb un llibre en què vam veure que els autors estaven documentats sobre el que deien, que té tot l’aspecte de ser el que havia passat.” Ells, com a editors, “no som ningú per jutjar si alguna cosa es prendrà de manera ofensiva, ens limitem a publicar el llibre i a posar-lo al mercat i no crec que hi hagués cap intenció de fer cap mal”. El segell, puntualitza, és aliè “a circumstàncies col·laterals o picabaralles que tenen poc a veure amb el llibre”. I cadascú, hi afegeix, “pot tenir la pell tan fina com cregui convenient, que per això té la possibilitat d’adreçar-se a la justícia”.

L’administrador de l’editorial hi afegeix que Salvadó –amb qui el Diari va intentar infructuosament contactar, igual que amb Dallerès– “està amb nosaltres, assessorant-se, intentarem que l’afer tingui una mínima repercussió i que acabi bé perquè no hi havia cap voluntat de perjudicar ningú”. El llibre, recorda, “només es va publicar per donar a conèixer un fet molt ressenyable des del punt de vista humà, que podria ajudar gent que es trobés en la mateixa situació”. Només es tractava, conclou, “de donar una injecció d’esperança i de parlar de l’esforç d’una família”.

La coautora

Tohà sí que va respondre a la trucada del Diari, però es va limitar a manifestar que és un assumpte que “està judicialitzat i per tant només contestaré a les persones que pertoquin, a la justícia del país, amb respecte i humilitat”. No vol, va insistir, “mediatitzar el tema”. Va rebre la demanda amb sorpresa, però “jo no puc entrar en el cap dels altres”.

Miquel Alís, que també apareix esmentat en un episodi dels que relata el llibre, va manifestar el seu suport a Dallerès, “perquè em sembla que [el que es diu al llibre] ha tocat bastant el seu honor”. Hi va afegir que “s’ha d’escriure la veritat” i tampoc per la part que li pertoca els fets van anar ben bé com es relaten: Alís apareix esmentat a una trobada a casa dels Rogel durant un porta a porta electoral, quan es presentava a cònsol. Tot i ser un detall, Alís precisa que no va ser ell qui “va comunicar que passaria per casa seva” a Tohà, com diu el llibre, sinó que “vaig anar-hi perquè Antoni Rogel em va demanar que hi passés”. Una qüestió mínima, reconeix, “però hi ha coses que no sé qui les ha dit i que són falses”. En resum, l’excònsol encampadà va manifestar “estar totalment al costat de Josep Dallerès”, tot i que els fets, va precisar, van passar abans que ell arribés al comú.

MATERIAL ORIGINAL I REESCRIPTURA

Segons va explicar Salvadó en el moment de la presentació del llibre, Tohà va ser la primera a posar negre sobre blanc la peripècia familiar i li va lliurar l’original a l’escriptor perquè l’aconsellés. “La història em va colpir, però allà hi faltava tot el vessant literari, hi havia molt de camí “ per fer amb el material. Així que es va posar mans a l’obra per reescriure el llibre, basant-se en els fets reals que va aportar la família Rogel. Unes dades que va completar amb documentació diversa: actes mèdiques i judicials, entrevistes amb metges i fins i tot amb l’home que conduïa la moto.