Gust agre, expectatives dolces

Jo sé el que pateix un artista quan se’l posa a competir, quanta electricitat negativa es genera, quant de patiment”, explica Keshta, que es mostra molt crític amb el procés de selecció que va posar a competir tres finalistes –Eve Ariza (la finalment seleccionada), Zoe i Jordi Casamajor– però que, a banda, i amb això també es mostra dolgut, va desestimar la resta de candidatures sense que els projectes presentats rebessin ni un comentari per part del comissariat, format per Míriam Ambatlle i Javier Balmaseda. Una decepció que és com ploure sobre mullat, insisteix, perquè en l’edició anterior ja es va mostrar dolgut perquè als desqualificats ni els ho havien comunicat abans de donar a conèixer els dos elegits. “Tot això suposa crear un ambient molt dolorós, molt carregat, que no és gens bo per a un artista, i ho dic després d’haver-me presentat tres cops, així que ho he patit”, confessa. El problema, argumenta l’escultor, és que “en un procés de selecció tan competitiu l’artista corre el risc de voler fer un sobreesforç, de sortir de la seva línia, de la seva personalitat, de perdre molta energia”. Com s’ha vist, puntualitza, en casos recents.

Amb tot, assegura Keshta, en principi tornaria a ser-ne candidat, perquè qualsevol artista vol anar a la Biennal de Venècia, “per descomptat”. Però reclama un tracte més sensible de cara als artistes que no passen el tall. “Estaria bé que s’ensenyessin al públic també els projectes que són rebutjats i que ens donessin arguments de perquè ha estat així, si no sembla una selecció arbitrària, oi?”, es pregunta. Conèixer les raons perquè una idea ha estat desestimada, considera, pot oferir pistes a l’artista per a futures ocasions, si vol tornar-se a presentar. “Respecto la decisió, per descomptat, però m’agradaria conèixer-ne les raons o porta a pensar en arbitrarietat i crea mal ambient”, diu.

Reflexions en fred

Keshta ofereix les reflexions sobre el procés de tria de representant a la Biennal quan ja han passat uns mesos i, pel camí, ell també ha tingut oportunitat de centrar-se en projectes internacionals: acaba de tancar les portes la mostra d’un mes de durada en què ha participat al Museu de Belles Arts de Sharjah, als Emirats Àrabs, una col·lectiva amb un pressupost de sis milions de dòlars i que ha reunit artistes internacionals, com el japonès Yasuaki Ohishi o els coreans Soo Sunny Park i Yun-woo Choi. Un total de 41 creadors d’arreu del món convidats per la institució dels Emirats sota una temàtica comuna: l’art geomètric, a Estructures (Bunyan).

Al museu de Sharjah (capital d’un dels emirats, del mateix nom), Kesh­ta hi va concórrer amb una proposta que segueix la línia de treball amb un material tan humil com els penja-robes que ja va iniciar en l’exposició que va protagonitzar a la Casa Àrab de Madrid. “M’interessa sobretot presentar un material no treballat, una instal·lació feta només a partir de penja-robes i brides però sense gens de modificació”, explica. I amb aquests estris tan quotidians –que van sorprendre el públic i la crítica: revistes com la londinenca Cover Magazine se’n va fer ressò– va construir les seves estructures, inspirades en l’arquitectura del museu. “Em sento molt satisfet amb la reacció aconseguida”, explica l’escultor, amb una obra que parla per si mateixa, “sense necessitat de presentar-la acompanyada per un llibre d’instruccions”. I com sovint en la seva producció, una nova aposta pel “blanc, perquè són tots els colors i perquè posa el focus en les formes”. A banda, indica, ha aprofitat per exhibir-hi el nom d’Andorra: “Molta gent em preguntava, d’altres ja en sabien.”

Entre les reaccions positives, els nous projectes: tornarà als Emirats, en aquest cas a Dubai, i amb una continuació de l’obra però a escala gegant i a l’aire lliure. I té propostes de galeries de Londres, Itàlia i Madrid, fins i tot arribades des dels Estats Units.