AINA i la gran família

n acte familiar, va començar Ramon Rossell, l’impulsor del projecte (tant d’AINA com del llibre que ara homenatja les colònies), un acte entre amics i sense diaris ni televisió (aquí s’equivocava) que va servir per posar damunt de la taula alguns records. I moltes emocions, sobretot la de l’autora, a qui les llàgrimes van trencar la veu en parlar d’aquest volum que confia que sigui un instrument també per “fer visible la tasca social i per a la joventut” que es fa des d’AINA, i que serveixi per “encoratjar les noves generacions a fer allò que són capaces de fer si s’ho proposen”.

Entre emocions i anècdotes, doncs, es va viure l’acte, on també va prendre la paraula Toni Moliné, un dels primers monitors, va recordar mossèn Ramon: “Jo aleshores, el 1976, feia classe de cultura religiosa a l’institut i els preguntava què farien a l’estiu; res? doncs veniu-me a ajudar.” I així va enrolar aquella primera fornada de monitors. Moliné va recordar els primers temps, a les instal·lacions de darrere de la rectoria, i la idea que van tenir de portar el pessebre per primer cop al cim del Comapedrosa, convertit després en una tradició. “També sento l’orgull d’haver estat un dels que vam punxar el Ramon per fer el campament, tot i que el primer any es va fer ben a prop, al bosc de les Fonts, perquè a ell li feia por.”

Un “goig” haver-se “format com a persona” a AINA, va dir, coincidint amb el que a continuació explicaria David Palmitjavila, cònsol menor canillenc, qui va compartir taula amb la ministra Sílvia Calvó i Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés, un dels prologuistes del volum.

“En quin embolic em torna a posar el Ramon, ara? I a sobre no li puc dir que no.” Així va recordar Palmitjavila que va rebre la proposta per participar en el volum, que recull les paraules de 91 monitors de les colònies (del miler que hi van passar) responent a les preguntes del popular qüestionari Proust, adaptades algunes a AINA, “amb aquesta sensació de fred i calor que provoca el Ramon quan parla”, va puntualitzar l’exmonitor convertit en cònsol menor. Palmitjavila va oferir algunes de les conclusions que es poden extreure de la lectura del qüestionari: “Que el pas per AINA va atorgar a tots nosaltres un sentit positiu de la vida, un nivell molt elevat de responsabilitat i les ganes de superar-se.” Amb el sentiment de “formar part d’una gran família”. I l’amor per la muntanya, és clar.