Apuntar-se al 'fast teatre'

’escenari serà l’antiga casa comuna laurediana i la data, els dies 4 i 5 de març. Falta temps, però les impulsores de la idea ja tenen tots els detalls força arrodonits. Racons seguirà una fórmula que gaudeix d’èxit a ciutats com Barcelona i que modifica la visió que molts espectadors puguin tenir del teatre: res d’un escenari convencional amb públic assegut a les butaques, aquí es tracta d’ensopegar amb petits fragments de drama i la comèdia en indrets inesperats. Totes dues –sortides no fa gaire temps del Col·legi del Teatre– van gaudir d’espectacles realitzats en llocs tan curiosos com un forn de pa i van pensar d’importar la idea cap al seu país. Proposat el projecte, van aconseguir la complicitat del Govern, que els va donar una subvenció de 1.200 euros, i el comú de Sant Julià de Lòria, que els cedeix l’espai i suport tècnic i logístic del departament de producció que dirigeix Laura Rogé al Centre Cultural i de Congressos Lauredià.

Racons serà un espectacle de microteatre integrat per tres peces de no més de vint minuts cadascuna. Tres històries, tres propostes, entre les quals petits grups d’espectadors (no més de vint) circularan. Els muntatges aprofitaran diversos espais de l’antiga casa comuna: la sala dels plens i la de la xemeneia, que són probablement les més conegudes per la població, però també les golfes o espais de reunions on habitualment el públic no accedeix. Es tracta de fer entendre a la gent que el teatre es pot fer a qualsevol lloc, que no cal un escenari tradicional, expliquen Pericas i Garrido. “Proposem un teatre intimista, de sensacions, en què l’espectador té l’actor a pocs centímetres i quasi pot entrar en el seu món”, explica Garrido, a qui Pericas puntualitza: “El fas sentir una mica voyeur.”

Cohesió, energia

A banda, asseguren, es genera entre cada grup d’assistents una “cohesió especial”, mentre circula d’història en història. Una proposta també molt peculiar i gratificant, coincideixen les dues joves actrius, per als intèrprets. “Sents l’energia, les reaccions del públic d’una manera immediata, no des de lluny i darrere d’uns focus que no et deixen veure res”, indica Pericas.

La idea de les impulsores de Racons, però, és que la iniciativa no sigui flor d’un dia, sinó que tingui continuïtat, és a dir, que les companyies teatrals del país s’incorporin amb altres propostes i dates i que es generi un intercanvi amb grups forans que també estiguin practicant la fórmula. I Andorra, asseguren, està plena de racons perfectes per encabir una experiència com aquesta.

L’espectacle que proposen per al març està integrat per tres textos. Un l’interpretaran elles dues. Per al segon han enrolat altres tres actors joves del país: Boris Cartes, Núria Montes i Elena Santiago. El tercer quedarà a càrrec d’una companyia barcelonina, Las Lloronas, que ja té experiència practicant el gènere. El d’aquestes últimes serà una proposta més còmica –perquè temàtiques i tons es barrejaran–, mentre que la que proposaran Garrido i Pericas barrejarà diferents disciplines artístiques –música, escena i plàstica– a través d’un diàleg entre el pintor i la seva musa. Un petit muntatge que elles mateixes han aixecat des de zero.

Pel que fa al tercer, van comptar amb Jaume Vinyas, un dramaturg novell sortit de l’Institut del Teatre, per posar dempeus una història amb un punt andorrà: parla de com se senten aquests joves sent conscients que hauran de sortir del país per completar els seus estudis i, probablement, per guanyar-se la vida, del seu sentiment de cert exili i de com creen noves arrels fora d’Andorra.

S’estrenaran amb una fórmula nova en la qual elles mateixes tenen poca experiència: Pericas ha fet una mica de teatre de carrer, a la fira medieval de Manresa, “i allà vaig descobrir que treballar a un metro del públic és gratificant”.

LA NOVA VIDA DE DUES EX-CARBASSÓ

Tant Pericas com Garrido formen part de la més jove fornada d’actors del Principat, atretes al món de l’escena per Els Pastorets lauredians i que després van formar part de la companyia Carbassó, la juvenil de la parròquia, apadrinada per La Companyia és Grata. L’afició es va convertir en vocació i volen que acabi sent la seva professió. Ara que han acabat els estudis fan el que toca: presentar-se a càstings i involucrar-se en projectes com Aquells, la proposta de dansa vertical presentada a la fira medieval. Però no sols: també són conscients que han d’aixecar projectes propis.