“Ara, que no baixi el suflé”

ense la participació de les entitats, els va dir la cònsol Conxita Marsol, la programació de la Capital Cultural Iberoamericana “no hauria tingut el mateix lluïment”, en un acte en què es van lliurar diplomes als representants de les associacions presents, de Mexand a col·lectius artístics com La Xarranca. O l’Associació de Fallaires, que enguany ha tingut un any de protagonisme. “Però hi ha hagut moments de tot, és difícil de valorar tota la feina feta només pel que ha passat en un any i hem tingut temps de relació més intensa amb les institucions i d’altres de menys”, va indicar el seu president, Santi Sànchez. En tot cas, va advertir, el que és important “és que ara que hem fet pujar el suflé no el deixem caure”.

“S’han de tenir moltes ganes, molta voluntat”, els va reconèixer Marsol, i per això, els va assegurar, sempre trobaran el comú “al vostre costat”.

Sense les associacions culturals “tot seria molt més avorrit”, va reflexionar Juli Peña, cap de la colla castellera que fa menys de dos anys que es va posar en marxa. “Fem una funció ja no cultural, sinó social”, una tasca integradora –entre la gent del país però també de cara als nouvinguts– que va més enllà de diversificar l’oferta d’activitats. Que també. I el suport que obtenen a canvi de les institucions és el desitjable? “Home, sovint si no ets d’una parròquia et costa que et donin suport, però és qüestió de picar pedra”, va considerar Peña.

La gàbia i el canari

“D’entrada, el que es nota és que hi ha certa falta de tradició, encara s’improvisa molt i falta trobar els canals amb l’administració, que sovint es posa a la defensiva pensant que sols vindràs a demanar-los diners”, va argumentar Quim Torredà, del col·lectiu Portella. Per a ell, a l’administració li correspon crear les condicions per dinamitzar la vida cultural i a les entitats, posar-hi els continguts, “o si no tindríem la gàbia però no el canari”.

Des de l’Associació de Saxofonistes, Efrem Roca valorava positivament el teixit associatiu existent al país, per quantitat i ventall d’activitats: “hi ha molta cosa, molta gent que es tira al carrer a mostrar el que sap fer”. I el suport? “Bé, el país és el que és i les ajudes són les que són i ens les hem de repartir”, va admetre. Amb això, “ens hem d’estar reinventant contínuament, fent soroll perquè et tinguin en compte”. Però les entitats, va puntualitzar el tresorer de l’entitat, Jordi Bosch, no es poden perdre perquè “fan país”.

Des de Mexand, un dels col·lectius més actius amb la capitalitat –amb concerts com el de Julieta Venegas–, Guadalupe Jennise, la tresorera, insistia en el treball que duen a terme per donar a conèixer les tradicions del seu país més enllà dels clixés i recalcava la bona resposta obtinguda del públic en totes les propostes.

I des de l’àmbit de la plàstica, Helena Guàrdia i Gemma Pieras, de La Xarranca –una de les incorporacions més recents al programa de la capitalitat– van destacar l’interès dels mateixos membres de les entitats per ajuntar-se i ajudar-se mútuament a tirar endavant projectes artístics. I la importància de formalitzar-se com a associació. “Perquè si no ets associació no ets res, no tens ni veu ni vot”, va concloure Guàrdia.

RIERA, POSADAS I MORO, AL SEGON FÒRUM PIRINEUS

Els escriptors Carme Riera, Carmen Posadas i Javier Moro seran protagonistes del col·loqui que, sobre la salut de la cultura parlada i escrita en llengua castellana, se celebrarà en el marc del segon Fòrum Pirineus. El debat se celebrarà dimecres de la setmana vinent, al Centre de Congressos de la capital, a les set de la tarda, moderat pel periodista Joaquín Müller-Tyssen, que ha passat per mitjans com ara Televisió Espanyola i Telecinco. Els tres autors que debatran tenen en comú, destaquen els organitzadors, que han optat per escriure en castellà; en el cas de Riera, fent-lo compatible amb les obres publicades en català.

L’esdeveniment, emmarcat en la Capital Cultural Iberoamericana, està promogut per les agències EFE i ANA, l’ambaixada d’Espanya i el Govern.