Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Reportatge

Els romans, a Encenrera

Dos forns, probablement metal·lúrgics, que serien les restes d’una important instal·lació productiva d’època tardoromana era la sorpresa que esperava els arqueòlegs al jaciment d’Encenrera, tocant al cercle de Pessons. A sota, confien, hi haurà les cabanes.
L'equip d'arqueòlegs capitanejat per Font, treballant al jaciment d'Encenrera, a la zona de Pessons.

Els romans, a Encenrera

L'equip d'arqueòlegs capitanejat per Font, treballant al jaciment d'Encenrera, a la zona de Pessons.

ACTIUM
Actualitzada 14/11/2016 a les 17:06
Les sorpreses que pot deparar el jaciment encara poden ser moltes, confia el director de l’excavació, l’arqueòleg Josep Font Piqueras, de l’empresa Actium, contractada pel comú d’Encamp per a un projecte en què treballen des del 2014, amb l’objectiu de recuperar els antics orris i crear-ne una ruta turística. No obstant això, els resultats científics de moment semblen anar més enllà que les expectatives inicials, amb la troballa dels dos forns previsiblement del segle IV.
La idea inicial dels arqueòlegs –les restes han estat dipositades a Patrimoni Cultural, on les examinen– és que al lloc hi hauria hagut “una important instal·lació productiva d’època tardoromana i que almenys es va mantenir durant dos segles”, segons Font, que també destaca el fet que “és el primer cas d’un establiment prolongat d’aquest tipus identificat a 2.300 metres d’altitud”. I els científics confien que encara n’hi haurà més: els resultats obtinguts fins al moment els permeten albirar que entre les restes que encara els queden per excavar s’hi amaguen les cabanes utilitzades pels romans.
El jaciment els ha permès recuperar, també, un “destacat” conjunt de restes molt fragmentades que fan palesa l’ocupació d’aquestes cabanes. S’hi han exhumat més de 250 fragments de ceràmica, un altre centenar de metall, pedres d’esmolar, pedres per polir i trossos d’hematites roses, que és un ocre que s’utilitzava per marcar el ramat, diu Font. A més d’objectes més recents, com ara una moneda del 1813, de Ferran VII, o una bala de plom.

Un cas únic al Pirineu
Però la troballa dels forns i les expectatives del que encara queda sota terra no són els únics extrems que fan créixer l’avidesa dels arqueòlegs a l’orri d’Encenrera. En total, s’hi han localitzat tres cabanes, la més antiga d’època medieval, amb una superfície de 47 metres quadrats. Té dues estances, amb una llar de foc a cadascuna i restes d’un pedrís de pedra, detalla Font. Aquesta cabana es va abandonar a principi del segle XVII i posteriorment, a principi de la centúria següent, es va construir una cabana molt més petita, però de la qual també ha quedat una llar de foc. Els arqueòlegs van identificar les restes incendiades de la coberta. Després, a mitjan segle XIX, es construiria una tercera cabana, la que era visible i que els pastors –i els caçadors– van seguir utilitzant com a mínim fins a mitjan segle passat.
És una seqüència temporal que el director dels treballs destaca com “un dels únics casos en tot el Pirineu on s’ha pogut identificar clarament l’evolució històrica d’un orri, des del segle XIV fins al XX, amb la superposició de cabanes de cada època”.
A banda, també s’hi va excavar una part de les restes de la munyidora (el clos llarg i estret on es recloïen les ovelles per poder-les munyir, especifica Font) i una quarta cabana situada a l’extrem d’aquest espai.
Tot plegat són restes “d’una gran rellevància i interès”, assegura l’arqueòleg català, que determinen que l’orri d’Encenrera té un gran potencial i atractiu, tant des del punt de vista històric com a part, més endavant, de la ruta dels orris que vol posar en marxa el comú d’Encamp. Amb l’orri del Cubil, recuperat per Patrimoni Cultural, ja visitable. En l’àmbit científic, Font confia que es dugui a terme l’estiu vinent una nova campanya d’excavacions que es concentrarà en les restes dels forns i en una altra cabana, que es presumeix també de gran interès, puntualitza.

UN PROJECTE A CINC ANYS VISTA
Les prospeccions i excavacions a Encenrera –també s’hi van fer a Emportona, als Cortals– es van iniciar el 2014, en un projecte finançat a mitges pel comú d’Encamp i el ministeri de Cultura. Un projecte a cinc anys vista com a mínim, calcula la cap d’Higiene i Medi Ambient comunal, Vanessa Carrascosa, en el qual a les excavacions –per al 2017 ja hi ha una partida de 69.000 euros, pagats a mitges per les dues administracions– s’hi afegirà la reconstrucció, si Patrimoni hi dóna del vistiplau, d’algunes estructures. Una inversió en aquest cas d’una quantitat similar.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477