Els codis del vodevil

La Compagnie Claude Vanessa recalarà dimecres de la setmana vinent a les Fontetes en el marc de la Saison Culturelle que organitza l’ambaixada de França amb una peça que remou i homenatja els codis del vodevil. L’habitual text d’embolics i infidelitats matrimonials però capgirats i interpretats per un elenc que encapçala Nicole Genovese. “És un vodevil que fa referència a l’edat d’or del teatre de bulevard, que vol homenatjar” un gènere ben estimat durant molt de temps entre les classes populars a França. “Una comèdia amb tots els ingredients” del gènere, promet la intèrpret, des de l’amant amagat a l’armari –no hi pot faltar– fins a l’espòs enganyat, els policies, la música i la rèplica “Ciel! mon mari!”

Genovese apunta a la proposta com un “homenatge als meus primers amors” en la seva trajectòria teatral. “És per on vaig començar de joveneta, abans de marxar a París a estudiar art dramàtic a les Escoles Nacionals”, on va aprendre precisament a “deconstruir” el gènere, a mirar-s’ho des de fora. Després d’un parèntesi de deu anys s’hi retroba amb un gènere “en el passat menyspreat pel teatre públic i per les consideracions del teatre de recerca, que el va deixar al marge de les seves programacions”. Un gènere, en fi, “molt apreciat per les classes populars però en absolut del gust de la casta intel·lectual”.

Fonts clàssiques

Malgrat aquest divorci, Genovese defensa que és un gènere que beu dels clàssics grecs, amb els que comparteix molts codis. “És cert que a priori és un teatre proper, que no requereix cap anàlisi, cap lectura psicològica, però al mateix temps resulta divertit d’aplicar-li una lectura més en profunditat, de veure-hi coses més enllà de la seva reputació”. De deixar de banda els prejudicis. Tant per part de la gent del teatre com del públic mateix.

“Sovint vaig criticar els directors que no són capaços de generar un públic mixt, amb gent de les classes més educades però també una categoria més obrera, de barrejar els públics”, reflexiona l’actriu que interpretarà el rol principal a l’obra. No obstant això, prossegueix, “finalment em vaig adonar que cada teatre genera el seu públic i que sovint és divertit anar a les sales més elitistes per interpretar aquest gènere més popular, i hi veig reaccions que m’interessen molt”.

Per al públic no estrictament francès que estarà present dimecres vinent el text, promet, no presentarà dificultats insuperables. “Potser alguna paraula, sobretot perquè és un teatre molt dinàmic, molt ràpid”. No obstant això, cap problema per aprehendre “el sentit global, l’energia que desprèn i unes situacions ben conegudes arreu i uns arquetips universals”. Qüestió, aconsella, de seure i deixar-se emportar.