Els comuns pagaran a l'Sdadv un 4,2 per cent per actuació musical

Preacord entre els set comuns i la Societat de gestió de drets d’autor i drets veïns (l’Sdadv, que l’haurà de sotmetre al seu consell d’administració) per l’ús de continguts musicals, un document que fixa que les administracions locals pagaran un 4,2 per cent per cada concert que organitzin. Percentatge que s’aplicarà sobre els ingressos obtinguts a la taquilla si l’actuació és de pagament o bé sobre els costos de producció en el cas que sigui de franc, com és el cas de les festes majors. El preu s’allunya del set per cent fixat per l’Sdadv a la seva graella tarifària, encara que no és tampoc el 3,5 per cent que volien els comuns.

El percentatge per actuació musical en directe és un dels punts d’un preacord que també recull què pagaran els comuns per altres conceptes, com les atraccions i establiments temporals en fires, festes i revetlles (casos com la cavalcada de Reis o els actes de Carnaval o la fira medieval, organitzats des dels comuns). En aquest cas, les tarifes de l’Sdadv suposaven cinc euros al dia per cada establiment. És a dir, si la cavalcada porta 24 carrosses, 5 euros per cadascuna. La negociació ho ha deixat en cinc euros al dia independentment de la quantitat de carrosses.

En el cas dels centres d’ense-nyament musical dependents de les parròquies s’ha fixat un euro per alumne i any. És a dir, que a un centre com l’Institut de Música de la capital, el més nodrit d’alumnat, seran al voltant de 200 euros per curs.

La negociació entre l’Sdadv i la comissió designada pels comuns, encapçalada pel cònsol menor de la capital, Marc Pons, determina també el que els centres esportius de gestió pública hauran d’abonar per l’ús de material musical. Aquí compten diferents variables: la superfície que cobreix el so i si la música és o no essencial per dur a terme l’activitat. Si és imprescindible –posem per cas, una classe de zumba–, els preus oscil·laran entre 42 i 300 euros al mes segons la superfície on es desenvolupa l’activitat. Una reducció de la tarifa original, que marcava entre 70 i 500 euros. En el cas que la música sigui simplement ambiental, el preu es mourà entre 12 i 34,20 euros cada mes, també en funció dels metres quadrats on arribi el so.

El que els comuns no han obtingut és el forfet que demanaven, una quantitat fixada anualment, que els facilitaria considerablement la gestió. Un impossible per a l’Sdadv, va haver d’admetre Pons, “no és permès en funció del model de societat de gestió que tenim, no ho contemplen perquè els seria difícil de traslladar la recaptació a les societats foranes”. És “una complicació de la gestió”, va reconèixer, “però és la llei que tenim”.

Les tarifes començaran a aplicar-se a partir del gener de l’any vinent, previsiblement amb periodicitat semestral.

També pels televisors

Els preus ara pactats inclouen també –i en aquest cas amb efectes retroactius– els drets pels televisors en centres esportius de gestió comunal. Abonaran entre 49,2 euros i 297 euros al mes en funció de la superfície des de la qual es pugui veure cada pantalla. Amb l’opció, va recordar Pons, “de si a partir d’ara deixarem o no aquests televisors engegats o en reduirem l’espai d’influència de cadascun”.

Amb els preus acordats, si més no, inicialment, s’obren noves qüestions. Per exemple, si els comuns no iniciaran una tendència a aplicar un preu, ni que sigui simbòlic, sobre tots els concerts, perquè en molts casos serà menor la quantia a pagar si s’aplica un 4,2 per cent per entrada venuda que si es calcula sobre el cost de producció (que inclou el catxet de l’artista i equipaments com escenaris, llums i equip de so). “Aquí cada administració haurà de veure què li convé”, va matisar Pons.

En cicles com la Temporada MoraBanc, que organitza l’entitat bancària, abona els catxets i ven les entrades però on el comú fa aportació d’espais i logística (incloent-hi el sou del director artístic), l’entrada en vigor de les tarifes requereix una revisió del conveni per decidir qui es farà càr­rec d’aquesta partida.