El puritanisme actual no permetria fer 'Airbag'

Hi ha escenes a Airbag que avui posarien el director directament a la presó, va ironitzar (o no) Juanma Bajo Ulloa, que ahir va obrir les setenes Jornades de cine espanyol que organitza l’ambaixada. Amb un altre film, no obstant això, i de factura ben diferent, Alas de mariposa. El primer llargmetratge del director basc, del 1991, pel qual la família es va hipotecar, recordava en la presentació, però que li va obrir de bat a bat les portes de la indústria, en aconseguir la Concha d’Or en el festival de Donosti. Després faria, també en clau intimista, La madre muerta. Per canviar absolutament de registre amb Airbag, convertida vint anys després en una comèdia de culte. Un canvi “precisament perquè m’agraden els reptes, perquè després de fer un cinema per a un públic més reduït, més fosc, vaig acabar etiquetat com un autor per a minories”, argumenta.

Així que es va llançar de cap a una comèdia esbojarrada “on mostrar la meva part més divertida”. Encara que el film, diu, també té un rerefons més profund, de crítica social, “i fins i tot de desafiament a la indústria, que estava molt encotillada”. El film va acabar generant una sèrie de frases que van passar a formar part de l’imaginari popular, començant per aquella segons la qual “el concepto es el concepto” de l’impagable Manuel Manquiña, o aquella segons la qual “la culpa es de los padres, que las visten como putas”, de Santiago Segura. Frases de “fa vint anys i que segueixen vigents, però que ara la gent és més conservadora, així que no crec ja que fossin possibles”, va considerar el director en conversa amb el Diari prèvia a l’inici de la projecció. De fet, va recordar, el desencadenant del fil argumental és que en un comiat de solter un anell es queda ficat al cul d’una mulata i els protagonistes inicien una boja aventura per recuperar-lo. Un plantejament així el veu Bajo Ulloa impossible sota l’imperi de la correcció política, va assenyalar, del pensament d’esquerres i la seva autocensura. Tot plegat, “una dictadura encoberta”.

Precisament el 2015 va estrenar Rey gitano, una altra comèdia amb plantejaments similars però que va tenir ja problemes de difusió, per qüestions com la paròdia de la monarquia. “La societat ha canviat moltíssim, la gent s’ha tornat molt més puritana.”

Per la resta, el realitzador va assegurar que “segueixo acceptant desafiaments i volent fer les coses que encara no he fet”. I continuarà, va afirmar, “fent cinema d’emocions, i m’interessa el suspens i per descomptat les comèdies gamberres”. A banda de continuar amb el vessant musical –“sóc molt melòman”–, amb produccions documentals centrades en el rock, com Historia de un grupo de rock, i fins i tot la producció musical.