El cònsol d'Encamp urgeix que “no s'aturi” el projecte a Radio Andorra

Que la ministra de Cultura, Olga Gelabert, hagi decidit deixar aparcat el projecte de convertir Radio Andorra en un museu, no fa “gaire gràcia” al cònsol major, encampadà, Jordi Torres. No li ha acabat de caure del tot bé l’ajornament, cosa que farà arribar tant a Gelabert com al seu homònim i ministre d’Ordenament Ter­ritorial. A qui també preguntarà si de cara al 2017 ja es contempla alguna partida pressupostària per a la “reactivació” de l’històric bastiment. Amb tot, confia que el procés de reflexió engegat per la ministra sigui temporal i reconeix que concorda amb ella en el fet que “preferim que [a l’antiga emissora] hi hagi un edifici actiu”.

En realitat, confessa el cònsol encampadà, no acabaven de veure-hi un museu. “De museus és cert que al país en tenim molts, afortunadament, però en aquest cas és un edifici amb unes dimensions prou importants” com perquè el futur ús que se li doni no es limiti a la part expositiva. Així que, després de llegir-se el que havia dit Gelabert fa pocs dies, coincideix a preferir “un edifici menys estàtic”. Millor una opció “amb vitalitat, que generi vida cada dia i on no hàgim d’estar sempre pendents dels turistes per generar vitalitat”. El model que prefereix Torres és el de l’antic Rosaleda, que ja s’està rehabilitant per acollir les dependències del ministeri de Cultura, o Sud Radio, que es reconvertirà en centre mèdic-esportiu per a atletes d’alt rendiment.

Així, conclou, “entenc el posicionament” de la ministra i veu bé “que abans de fer-hi qualsevol cosa que no interessi ni al comú ni al Govern” s’ho pensin bé, tot i que adverteix que “el projecte no s’ha d’aturar totalment”.

Benet, més crític

Més crític amb el replantejament es va mostrar el president de l’associació Cases Velles, Claude Benet. Per ell, Radio Andorra “indubtablement té un interès museístic: conserva unes màquines que són úniques al món i a un museu se li pot donar vida”. El que passa, argumenta, “és que [al Govern] sovint no saben per on van, quan el que s’hi hauria de fer és protegir i donar vida urgentment a tot el nostre llegat patrimonial”. Incloent-hi Sud Ràdio, on qüestiona els informes i experts que van servir de base a la ministra per descartar l’interès expositiu de bona part del material de l’emissora. “Estic d’acord que és material obsolet, però no que no tingui cap interès.” El que succeeix, considera, “és que no hi ha cap voluntat de preservació”. A banda, insisteix, “que no hi ha un full de ruta, una idea de país, com reflecteix aquesta indecisió: havia de ser una cosa i ara s’ho estan repensant”.

Gelabert va explicar, en recents declaracions al Diari, que instava els membres del Consell Assessor de Patrimoni a iniciar un procés de reflexió sobre el paper històric de les ràdios al país, paral·lel a l’iniciat amb el pla estratègic de museus.

A l’òrgan, “vam coincidir que són elements del patrimoni a preservar [les ràdios històriques], el que està per determinar és quin grau d’intervenció s’hi fa”, explica l’arquitecte Xavier Orteu. “Hem de decidir si s’ha de museïtzar i convertir en una foto fixa o és compatible amb altres usos”.

Però abans de decidir, hi afegeix el també arquitecte Miquel Mercè, “hem de reflexionar en global i veure cap on anem”, un debat on no veuria malament la implicació de la societat. Coincideix amb Orteu que l’interès de “Sud Ràdio, com a edifici singular és brutal, igual que Radio Andor­ra, amb valors diferents”.

I Enric Dilmé, a qui es va adjudicar la primera fase de la rehabilitació interior de Radio Andorra, recorda que ja va dissenyar el projecte “de tal manera que fos possible donar-li un altre ús” que el d’un museu. Així que no hi ha feina perduda, tot es pot reconduir en la segona fase.