Un sopar ben negre

Text costerut per als actors, no per al públic, promet Marcos Rodríguez, membre de la terna fundadora del col·lectiu teatral encampadà, amb Joan Sans i Sito Adrán. “És una obra xula i difícil, estimulant però complicada, no perquè el text sigui enrevessat: al contrari, és fàcil, però és un diàleg molt picat que des del minut deu ja comença a pujar”, explica, després d’haver-se enfrontat als primers assajos. L’obra ha d’estar llesta per al dia 20, que l’estrenaran a la sala de la Valireta, amb dues funcions més els dies següents. “I, pel que sembla, ja ens estem fent el nostre públic, perquè sols en un parell de dies d’anunciar-la a les xarxes ja hem rebut molts inputs de resposta”.

A Sopar amb batalla fan un viratge al negre negríssim, tot i que sense perdre el vessant humorístic. “Creiem que és un text molt potent, molt enèrgic, i que suposa un punt de diferenciació amb la resta de companyies amateur, que solen apostar per la comèdia clàssica”, apunta Rodríguez. El text el va descobrir Sans –es va estrenar al Versus Teatre barceloní el 2010– i es va posar en contacte amb l’autor, Jordi Casanovas, qui els ho va cedir lliure de drets. Una forma de donar suport al teatre que es fa per amor a l’art. Casanovas, per cert, va ser autor d’una obra que portava per títol Andorra i que al 2005 va rebre el premi Marqués de Bradomín, un text on el protagonista viatja a un país que des de ben petit s’imaginava com un lloc on els carrers estan plens de sucre i formatge. En aquest cas no són els seus personatges, sinó les seves paraules les que viatgen cap al Principat. “De seguida ens va dir que endavant, que encantat”, assegura el membre de Lapsus.

A Sopar amb batalla, la companyia actua sota la batuta d’Alfons Casal, actual codirector de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). I incorpora quatre dones: a Mercè Rosas i Cristina Gavaldà, que ja s’hi havien sumat a l’elenc, se sumen Maria Alaminos i Gemma Garcia.

El col·lectiu teatral encampadà segueix així un camí progressiu d’expansió des que es va posar en marxa, l’agost del 2012. L’objectiu, tant representar i posar a l’abast del públic els textos teatrals com difondre l’afició a aquesta disciplina, amb activitats que han dut a terme fins ara, com l’organització de tallers, per adults i infants.

La tercera des del 2013

Lapsus es va estrenar el 2013, amb Kràmpack, de Jordi Sánchez. I després d’una aturada tècnica –”és molt difícil compaginar les agendes de tanta gent”, argumenta Rodríguez– el novembre del 2015 van presentar la segona producció, Danger... Public, un text contemporani francès de Frédéric Sabrou.

L’estrena –torna a passar i no sembla haver-hi manera de poder fer-hi res– coincidirà amb una de les propostes de la temporada de l’Escena Nacional, Fred. Als de Lapsus no els ha complagut especialment la coincidència, en una data reservada primer per a ells, però s’ho prenen amb filosofia. Al cap i a la fi, diu Rodríguez, hi haurà tres funcions i qui no pugui ser-hi el primer dia encara tindrà dues oportunitats més.