El joc d'un nen

El joc d’un nen es concreta en un escenari. Això és Clown Palace, la història d’un amor impossible entre un pallasso (Xavi Pérez) i un àngel (Emma Riba). Aquest relat es va començar a construir molts anys enrere, quan el director de l’obra, Daniel Arellano, era només un nen. “Des que era petitet jugava a fer teatre, circ, concerts amb les joguines. El Clown Palace és aquest espectacle que feia per a mi i l’obro el públic”, va explicar ahir Arellano en la roda de premsa prèvia a la funció, que es podrà veure al teatre Comunal de la capital del 19 al 27 d’agost.

Arellano ve del món del cinema i la representació és una barreja dels seus coneixements teatrals i audiovisuals. Per això, conjuga el teatre, uns singulars ninots creats amb pròtesis per als dits, la dansa, i els audiovisuals, que el mateix Arellano és qui els projecta en una pantalla en l’escenari, en una obra que dura 45 minuts. “És una mica barrejar aquest espectacle tan íntim que jo tenia de petit i aplicar-li tots els coneixements de cinema i teatre que he adquirit al llarg dels anys”, va puntualitzar el director.

L’obra relata la història d’un pallasso que s’enamora d’un àngel, però que és una relació impossible. “És una metàfora. És l’artista que busca la inspiració, el turista, conèixer llocs nous, l’astronauta, planetes. És una metàfora d’un que busca trobar-se a un mateix fent allò que li agrada”, va assenyalar Arellano.

No és la primera vegada que es fa la representació al país. La funció es va interpretar a l’estiu i l’hivern del 2014 a les Fontetes de la Massana. “L’espectacle ha madurat i nosaltres també”, va ressaltar Riba durant la presentació, que va començar amb un tast de l’obra. “Se li dóna més aire a la creació, hem tingut idees noves, maneres noves d’enfocar el que ja havíem fet i crec que ha sigut una bona feina la que hem fet en aquesta segona versió”, va precisar Riba que junt amb Pérez ha creat les coreografies.

“L’hem deixat reposar i ha anat molt bé aquesta represa intensa. Tenim molt bones expectatives”, va exposar Pérez. A més, va ressaltar que l’opinió del públic és fonamental. Per això, uns dies concrets quan acabi la funció faran una xerrada amb els assistents per aclarir dubtes o acceptar crítiques.

També experimenten amb la manera de cobrar. L’entrada serà gratuïta i els assistents decidiran a la sortida quant paguen. “Li planteges una nova qüestió al públic: quin preu li posaries a l’espectacle”, va sentenciar Pérez.