“És una música de minories per a gent destinada a ser infeliç”

La Fundación Tony Manero posarà tot­hom a ballar música disco i funk demà a la plaça Guillemó d’Andorra la Vella. Després de nou anys, torna al Principat. Aquesta vegada ho fa amb vint anys a l’esquena sobre els escenaris i amb un disc nou: Very Important Discotecas (VID).

Que ens trobarem demà?

Una Fundación Tony Manero celebrant el vintè aniversari. Vint anys de carrera donen per a molt i el que farem és un autohomenatge i un repàs a aquests vint anys. Hi haurà espai per a les versions de la nostra primera època, records del primer disc, que ens va fer populars, i, evidentment, hi haurà detalls d’altres discos i dels moments actuals, ja que acabem de treure un nou EP: Very Important Discotecas (VID).

Fa nou anys que no vénen al Principat. Serà molt diferent el concert d’ara que el de llavors?

Seguim amb la idea de fer un xou que es basa a fer ballar i de tenir una gran banda a l’escenari amb elements com ara cors, amb aquest estil de música ampul·losa. En essència serà el mateix, però han canviat algunes figures, no gaires, ens hem rejovenit i estem fent un xou més potent. Fem un plantejament més contundent perquè la gent balli com si estigués en una sessió de discjòquei.

Vint anys sobre els escenaris. Com es pot seguir reinventant?

Tot es deu al nostre amor per la música que fem. Som uns veritables enamorats de la música negra i de la música negra de ball, que és la disco. A més, és curiós perquè quan ets jove i comences a tocar, et creus que ho saps tot. Quan creixes, el més bonic és que cada cop saps menys, ja que realment és molt gran tot el món de la música negra i sempre hi ha més esglaons per pujar.

Per què és tan especial aquesta música?

És un estil i una música que ha evolucionat amb el temps, amb els avenços tecnològics i no deixa d’evolucionar. Avui en dia la música disco existeix, és l’electrònica com Daft Punk. El nostre estil és una constant recerca i homenatge a la música antiga i d’estar alerta amb el que hi ha avui a les sales de ball. Amb aquests dos sectors continuem fent música original i nostra.

Ha canviat la música disco?

Ha canviat molt en el sentit dels aspectes de la producció i el so. Avui en dia, el bombo, moure aire i el volum té molta més importància. Abans prevalien més determinats elements melòdics, siguin les cordes o els vents, que obligaven a fer molts arranjaments perquè la música fos més complexa. Avui en dia, preval el ritme i se simplifica més la complexitat instrumental. També et trobaràs molta música electrònica que agafa samplers. Bàsicament és un canvi en la producció i la potència.

El seu darrer disc és ‘Very Important Discotecas’. Què té d’especial la música disco?

Segurament és la part de la música negra més criticada i ultratjada, menys reivindicada, perquè es veu la més frívola i superficial. Això té lloc perquè va simplificar el que era la tradició de la música negra i va deixar l’herència del gospel de banda. Realment, però, la música disco neix en una època de crisi com eren els anys setanta en entorns molt degradats com eren les ciutats americanes. Aquesta música es fa popular entre les minories ètniques i sexuals, els gais, els negres i els italoamericans.

És reclam d’uns drets?

És una música de minories feta per gent que hauria d’estar destinada a ser infeliç, però que gràcies a aquesta música es troba a la pista de ball i aconsegueix superar moments difícils o celebrar la vida. És una música de celebració i de comunitat.

Què els va portar a fer l’EP?

Teníem moltes ganes de celebrar l’aniversari amb alguna gravació. A més, la gent quan fa homenatges a la música negra a Europa, Espanya i Catalunya sempre tira dels referents anglosaxons, americans, i teníem ganes de reivindicar tota aquella gent a la pensínsula que va fer música disco als setanta.

Com qui?

Hem fet un petit homenatge a figures com Juan Carlos Calderón, Radio Futura o Susana Estrada, que és la musa de la transició, que també feia música disco eròtic dels anys setanta. Vam treballar amb Baccara, que és un duet de noies espanyoles dels anys setanta que va triomfar molt a escala europea i va vendre molts discos.

Els ritmes disco els barregen amb funk, rock, drum and bass o samba. És una bomba explosiva la seva música?

Som persones que a partir de la música negra i disco hem explorat molts terrenys, perquè no sols de música negra viu l’home. Intentem fer alguna cosa que, sobretot, sigui una celebració. Aquests ritmes llatins, de música electrònica, estan fets perquè la gent gaudeixi i balli i estan fets perquè la gent mogui el cul.

Quina és la millor discoteca?

El Marula de Barcelona, que és com el lloc de referència de la ciutat on posen música negra.