Villatoro defensa els premis Llull com una “inversió a llarg termini”

Al novembre, Andorra tornarà a ser l’escenari de la cerimònia de lliurament dels premis internacionals de la Fundació Ramon Llull, uns guardons que, reconeix el director de l’entitat, Vicenç Villatoro, “potser no tinguin un enorme ressò popular però sí que tenen un gran efecte positiu per al país” i són “una inversió de futur, amb rendiments que potser no es veuran en dos anys però sí a mitjà i llarg termini”. Van ser declaracions realitzades al fil de la reunió celebrada ahir a la seu del patronat, la Casa-Museu d’Areny-Plandolit, presidida per la ministra de Cultura, Olga Gelabert.

Villatoro va justificar la convocatòria d’uns reconeixements adreçats a persones o institucions de fora del domini lingüístic català que han treballat per la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes i que arriben a la cinquena edició. També n’hi ha un de destinat a la millor traducció al català de l’any. A banda, el XXVI premi internacional, que ja es coneix: enguany és per a l’antropòloga nord-americana Kathryn Woolard. Fins ara han reconegut gent com el suec Claes Karlsson, per incloure la cultura catalana a l’Stockholms Kulturfestival, que dirigeix; o la directora del Salisbury International Arts Festival, Maria Bota (britànica filla de pare català). Gent que té així l’oportunitat de conèixer el patrimoni històric i el teixit cultural andorrà i aquí és on Villatoro veu un “efecte positiu” amb rendibilitat en el futur.

És cert, reconeix el director de la fundació, que els premis “no tenen un enorme ressò popular”; de fet, són uns guardons “molt especialitzats”, adreçats a gestors culturals en molts casos. “O el món de la traducció, que no és que tingui una enorme popularitat, no hi ha un star system de la traducció i, en canvi, té una enorme importància en la nostra cultura”, va recordar.

Premis a banda, una de les qüestions abordades pel patronat és l’oferiment a Andorra per participar en la fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya, un dels esdeveniments editorials més grans a Europa i on la cultura catalana serà la convidada de la propera edició. Aquesta és, va recordar Villatoro, una de les funcions de l’entitat: facilitar que el Principat –com altres territoris aliens a Catalunya, com els Pirineus Orientals a França i les Illes Balears a Espanya– tingui la porta oberta per participar en les activitats de l’Institut Ramon Llul.

“I la nostra esperança és que puguem anar incorporant altres territoris a la fundació.” A la qüestió de si és interessant engrandir una entitat que tampoc no mostra una gran activitat, Villatoro argumenta que “la fundació és justament el centre de contacte amb l’institut, que és l’instrument executiu”. Així que l’IRL proposa activitats “i els diferents territoris s’apunten a allò que els resulta interessant”.