Patrimoni
El santuari de Meritxell serà 'camp de proves' per als nous entorns
El santuari de Meritxell serà 'camp de proves' per als nous entorns
Per què deu anys més enllà del període que establia la llei del 2003 només estan en vigor deu entorns de protecció i seixanta segueixen encara pendents? La pregunta del milió, reconeix el coordinador de Patrimoni Cultural Ricard de Deus. “Com ho podem dir? Falta de valentia? O, millor, falta de claredat, de marcar allò que és innegociable, d’indefinició, que ha creat un malestar i ha fet que comuns i particulars s’hagin sentit desemparats”, opina. Amb aquesta premissa –i la modificació a la llei aconseguida pels comuns–, en els últims mesos el seu departament ha estat elaborant un document que serveixi de base per a la redacció dels perímetres que queden. Vint-i-quatre s’ha marcat per acabar aquesta legislatura.
El primer, que confia que pugui estar publicat abans que acabi l’any, el del santuari de Meritxell. Això si els comuns, que tenen el document a les seves taules per examinar-lo i fer-hi aportacions, no triguen gaire. Al pensament de l’equip de De Deus, així, hi ha començar a aplicar els nous criteris –“de mínims, no de màxims”– en la redacció del perímetre del santuari canillenc. Després, examinar si presenta cap problema per corregir-lo.
Els criteris, apunta, han de ser “clars sobretot i no hiperrestrictius”, uns criteris on s’identifiquin “els elements a protegir i els elements pertorbadors”. L’objectiu, evitar inconcrecions que donin peu a situacions com la construcció d’una benzinera al costat del pont de la Margineda, un bé protegit. “No podem ser tan poc concrets per fer servir frases com ‘es pot’, o dir en un paràgraf que els valors de la zona dos són agroramaders per a continuació dir que es pot fer allò que permeti el POUP”. Si els usos no queden regulats, continua argumentant, i són competència del comú, “i ells ho accepten, quin marge d’actuació tinc jo?” Demanar revestiments en pedra, es respon. “Però segueix sent una benzinera.”
Admet que aquell entorn va ser un dels primers redactats i, òbviament, “se t’escapen coses del futur”. Ara el seu departament ha revisat tota la documentació prèvia “amb ull crític” per elaborar la que espera que sigui “una base correcta”.
Criteris clars
De la vintena que confia enllestir els propers anys les prioritats estan “bastant clares”: els primers seran els que afecten béns en nuclis urbans, “perquè és on hi ha màxima demanda per a intervencions, sempre hi ha sol·licituds i no pot haver-hi falta de concreció”.
Tot i que també s’ha de ser àgil, adverteix, amb monuments on “podríem tenir algun ensurt”, i posa com exemple que es projectés construir una macrourbanització als voltants de llocs com ara Sant Serni de Nagol. “Si es pot permetre alguna cosa, ha d’estar molt acotada.” Perquè “si es desvirtués seria difícilment justificable: és un tipus de monument penjat a la muntanya i esperem que per a tota la vida”. Per evitar-ho, insisteix, una de les principals vies és la didàctica i que ja ni es plantegin projectes urbanístics potencialment negatius per als béns. “Perquè si el col·lectiu no ho entén és que hi ha alguna cosa que no funciona.”
ALGUNES 'BESTIESES' QUE PROLIFEREN A L'EMPARA DE LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI
No són gaires ni alarmants, adverteix De Deus, però en aquesta mena de període transitori amb aparença de buit s’estan començant a deixar veure algunes accions massa agosarades. “Vint metres d’entorn cautelar és molt reduït i s’estan fent cosetes, alguna xemeneia domèstica d’alumini brillant” massa a prop de béns protegits.
Fins aquí, cap drama. Però De Deus no pot menys que preveure que aquesta modificació legislativa impulsada pels comuns –els 100 metres d’entorn cautelar reduïts a vint– és un arma de doble tall per a les administracions locals. “Perquè si s’equivoquen i donen el vistiplau a una actuació en l’entorn cautelar no tens cap garantia que després no quedarà afectada per la redacció de l’entorn definitiu.” Aleshores, serà el comú el responsable. Els casos petits, com el de les xemeneies, es poden “reconduir”. La qüestió és que res no vagi a més.
Amb la nova filosofia, promet, s’ha buscat una “mirada realista” perquè “ fins ara s’han marcat criteris de màxims i no es pot protegir tota la vall, no podem actuar amb la mentalitat romàntica de tenir l’Andorra de fa cinquanta anys; no la recuperarem”.