La visió de l'home del romànic centra una exposició a la Seu

Una nova manera de construir en pedra, l’aparició dels primers textos en català, els contrastos entre el món trobadoresc i els cants religiosos. L’univers romànic, en un viatge enrere de mil anys, és el que recull Temps del romànic. Art, vida i consciència, l’exposició inaugurada ahir a la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell i que es podrà visitar fins al 21 d’agost. La mostra, organitzada per l’Obra Social La Caixa i el departament de Cultura de la Generalitat en col·laboració amb l’ajuntament de la capital alturgellenca, ofereix recursos audiovisuals i interactius que permeten al visitant copsar l’estètica de l’època, els avenços tècnics que s’hi van produir i què va suposar el romànic català en el seu conjunt.

L’exposició està comissariada per Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic, i Sílvia Bravo i Gallart, comunicadora científica. El relat que proposen és una invitació a revisar idees sobre el romànic, a descobrir l’empremta que sobre els vestigis arquitectònics i artístics que queden arreu de Catalunya (i als quals no són de cap manera estranys els que van quedar en ter­ritori andorrà) van deixar els homes d’aquell temps, un patrimoni extens i singular.

El del romànic vol posar de manifest la mostra, orquestrada amb materials audiovisuals i interactius, és un temps de transformacions artístiques, polítiques i culturals, un temps on es van generar noves maneres de construir, un nou repartiment de poders a la societat feudal i la implantació d’una llengua, el català.

El recorregut de la mostra s’estructura en cinc àmbits: a Els pilars se centra en les transformacions artístiques; Els contrastos, en les realitats socials i com es reflecteix en la diversitat cultural; El missatge reflexiona sobre els lligams entre art i religió i allò que transmetia la iconografia emprada, un llenguatge simbòlic compartit pels homes d’aquell temps; Romànic català, europeu, únic se centra en el patrimoni que ha quedat, i La vida i els mons deixa entreveure la vida civil, de la qual se’n conserven pocs testimonis.