L'art, com menjar i el sexe

em de trencar amb aquesta idea elitista de l’art, hem de tenir present que l’art és intrínsec a la persona, que participar en l’art és un dret.” Amb aquestes premisses tan clares, Prats va dissenyar i engegar una experiència que s’ha allargat els últims mesos –després d’un projecte pilot l’any passat– en què usuaris dels dos centres s’han desplaçat a l’Institut de Música per acostar-se i participar en la creació en sessions compartides amb professionals de la música, com David Sanz, i les arts escèniques, com Joan Hernàndez i Mònica Vega.

Ahir van dedicar el matí a compartir amb familiars i públic en general allò que van aprendre i experimentar en aquestes trobades. Una experiència que deixa els implicats amb bon gust de boca i ganes de continuar-hi. Cosa prou garantida, segons el director artístic de l’ONCA, Gerard Claret. “Quan hem assistit a alguna sessió hem comprovat la implicació creixent dels participants, hem vist com han anat desenvolupant elements de comunicació, com s’han anat sentint cada cop més a gust amb el que feien, i ens hem emocionat en veure les seves reaccions.”

A l’emoció també es va referir Prats, en el seu cas la que va notar en alguns moments entre els educadors que van acompanyar els usuaris a les sessions. “Ja el primer dia vam rebre els participants tocant música, que és la nostra manera de dir hola, i vam veure alguna educadora amb llàgrimes als ulls perquè aconseguien treure’ls de les seves quatre parets i fer-los participar en una activitat amb una mirada que no sigui terapèutica, sinó en un ambient normalitzat”, explica Prats.

Al ritme de cadascú

La coordinadora del programa insisteix que “la discapacitat és a la mirada dels altres”. Per això durant les sessions “si estàvem passant el micro a tothom, també el passaríem a algú que no tingui cordes vocals, perquè si no pot cantar, segur que bufarà o hi donarà copets”. L’important és la interacció. Perquè “el projecte va de celebrar el ritme de cadascú, de respectar la diferència”.

Finalitat acomplerta, doncs, i amb l’afegit que des del taller ocupacional Claror de la Seu els demanessin per fer-hi una sessió. Claret es mostra “convençut que seguirem desenvolupant un projecte que té molt de futur”.

De moment, en aquesta primera edició (i pilot), en el programa han participat Xeridell i l’escola especialitzada, però les activitats estan obertes a tots els col·lectius socials, destaca Prats. “El que hem fet és dissenyar tota una nova branca dins de l’ONCA per fer projectes socials, a banda de musicals, destinada a gent que no té fàcil l’accés a la música”. I no es tracta sols de fer concerts on es limitin a ser espectadors, puntualitza, sinó de promoure “un ambient participatiu”. L’objectiu és “fer poderós el col·lectiu, posar-lo a crear, la qual cosa ajuda a reforçar la seva identitat”. Els participants estableixen ponts amb els músics i a través seu tota la societat andorrana sentirà més seva l’ONCA, assegura. “L’art es demostra aquí com una eina meravellosa.”

A banda, hi afegeix, en tota l’experiència hi ha uns guanys paral·lels: la formació que proporcionarà els artistes mateixos, que podran albirar noves sortides professionals. “Perquè no tot ho ensenyen al conservatori i a l’Esmuc”.

Sanz, professor a l’Institut de Música de la capital, és un dels implicats en el projecte, que es va trobar amb “una dinàmica amb la qual mai no havia treballat”. Amb objectius molt diferents dels que es plantegen a la formació musical reglada. Una activitat molt diferent a la que realitza entre professionals de la música o els alumnes. Als quals, potser, un dia es podrà implicar també en el projecte i, així, “tancar el cercle”. De moment, “nosaltres hem rebut una dosi brutal d’energia, de vitamines, per la interacció” amb els participants. I es confessa entusiasmat “des del punt de vista tant artístic com humà”.