Més de 240 músics omplen amb els ritmes del Jambo Street la capital

Deu ser que són músics: devien tocar allò de Knockin’ On Heaven’s Door i el cel els va respectar i va deixar que el tercer Jambo Street comencés a rodar sense pluges. És clar que des de dilluns hi havia comitè de crisi, va dir Toni Colom (coorganitzador, amb Oriol Vilella), i havien pensat en plans B i C, és a dir, carpes o la Llacuna. Però no, “l’esperit del Jambo és estar a peu de carrer”, es va refermar Colom. Es posi com es posi el temps.

De moment, els tres dies de música al carrer començaven a rodar a ple pulmó, amb més de 240 músics convidats a passar pels diferents escenaris simultanis. Tercera edició, cosa “no tan evident”, amb un producte que ha de créixer a poc a poc, que involucra la gent del país perquè se’l faci seu, i no ser com esdeveniments “que es fan a cop de talonari” i que per això solen tenir vida efímera. L’objectiu, a mitjà i llarg termini, aconseguir que serveixi per atreure gent de fora amb música del país. De moment, enguany han tingut un cop de mà amb una marca de cervesa que s’ha encarregat de la promoció a l’exterior. La resta del finançament surt d’Andorra Turisme, MoraBanc i el comú. La cònsol major, Conxita Marsol, s’hi va atansar. Apostaran pel Jambo? “No ho sé, ja t’ho diré. De moment funciona i la idea és apostar per activitats com aquestes, però a tota la parròquia.” Valoraran.

Els músics consultats es van mostrar entusiasmats amb el Jambo. Carles Matute, en els moments previs al concert acústic, acompanyat per Jan Cartes, no va dubtar a afirmar que “n’hi hauria d’haver cada cap de setmana: és l’hòstia, és com jugar a la botifar­ra i guanyar”. Marc Casadevall (Bluetonics) va valorar els esforços de l’organització per fer créixer l’esdeveniment, amb més escenaris cada edició, i assenyalava el públic que envoltava l’escenari de la plaça Príncep Benlloch: “Mira, acaba de començar i ja fa goig!”

El Jambo té espai per a bandes del país i figures com Núria Graham, que actua aquesta nit. Però també per a debutants, com Sara Núñez, emocionada davant la perspectiva del primer “concert oficial”, va confessar.