Antoni Pol explora Andorra com a territori de memòria

Andorra com a territori de memòria és l’objecte –i títol– de l’article amb què Antoni Pol col·labora en el llibre Una memòria compartida, editat per Mirmanda i on comparteix autoria amb signatures com Lluís Obiols, arxiver a la Seu, o l’historiador occità Miquel Ruquet, que s’encarrega de traçar els passos per on prop de dos mil desertors i insubmisos van fugir dels cruents escenaris de la Primera Guerra Mundial, una temàtica en la qual s’havia endinsat en ocasions anteriors.

Pel que fa a Pol, recorda que Andorra “és l’Estat dels territoris catalans, l’únic existent fins ara i, per aquest fet, pot constituir un imaginari col·lectiu en si mateix”. Un territori de memòria, recorda, que s’ha forjat al llarg de més de dos mil anys. Amb una primera referència històrica escrita sobre els andorrans que dóna Polibi el 150 aC, qui es referia a uns “andosins fins als Pirineus” que, puntualitza, “indicaria un límit i, per tant, un marge”. Un territori, apunta, històricament situat “en la marginalitat” i que es veu “com un cul-de-sac”.