Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar

La por del coronel Baulard

“Empresonat, no us imagineu com vaig sofrir moralment i física, encara no entenc com vaig poder evitar la deportació i l’afusellament.” El coronel René Baulard relata, en una carta manuscrita inèdita, els patiments en ser empresonat pel govern col·laboracionista de Vichy.
07/03/2013 a les 07:20
Enrere deixava quatre anys de feina al Principat, amb intervencions tan destacades com l’entrevista, al costat del síndic Francesc Cairat, amb les tropes franquistes que arribaven a la frontera el 1939. Intervencions que li havien reportat ser designat ciutadà honorari pel Consell, però que amb tota probabilitat van tenir a veure amb l’horrible experiència que li tocaria viure, empresonat pels boches, com ell s’hi referia.     Baulard es refereix a l’experiència en una carta manuscrita, datada el 31 de març del 1947, a Nantes, que va enviar a Isabelle Sandy i el seu espòs, Pierre Xardel. “Vaig conèixer, com vosaltres, estimats amics, l’angoixa durant l’últim any de la meva missió com a comissari extraordinari de França a Andorra i sobretot en el temps horrible en què les circumstàncies m’han obligat a exercir les funcions prefectorals [...] a Tolosa [...], després amb un lleig afer amb la Gestapo, a Lió, en què aquesta va venir un matí per arrestar-me a la meva habitació, un trist dia de la primavera del 1944.”
Fins a l’arribada dels americansProssegueix, relatant la dura experiència de sentir-se a punt de ser deportat o, el que és pitjor, afusellat. I d’escapar per poc, coincidint amb el començament de la batalla que es va lliurar a Lió i “fins a l’arribada dels americans a les noves recerques de la Gestapo”. Encara aleshores, confessava, “em pregunto, no sense pànic”, com va poder escapar de les urpes dels nazis.     De com va aconseguir fugir no ofereix més informació en aquesta carta, però és probable la intervenció del seu fill, que el va amagar amb la complicitat dels monjos d’un convent. És, si més no, el relat oral que conserva Ginette Fornells. El seu pare, el gravador de Lalique Eduard Fornells, va mantenir una forta amistat amb el coronel, una amistat que es materialitzava en llargues converses al saló de te que regentaven els Fornells a Andorra la Vella, també amb el síndic Cairat, i en la correspondència que intercanviaven quan el gravador retornava a París. El cercle d’estretes relacions es tancava amb l’escriptora a qui va dirigida aquesta carta i el seu espòs.     En aquesta carta, Baulard mirava de recompondre les relacions, tallades per la guerra. Així, comença explicant-los els passos que va haver de fer per esbrinar el seu parador –“jo no sabia si havíeu pogut quedar-vos a Coralp i si seguies sent magistrat a Foix, estimat Xardel, o si havíeu marxat a la capital després de l’Alliberament”–. Van ser els fills grans de Fornells, Gilbert i Robert, qui li van proporcionar notícies tranquil·litzadores –“posant fi a les meves aprensions”– i li van facilitar l’adreça on escriure’ls.     En el moment de redactar la carta, els explicava, ell també havia pogut retrobar els seus, que havien trobat refugi a Sables d’Olonne (País del Loira), i plegats podien ja pensar a “reconstituir el nostre interior dispersat, la nostra llar d’abans de la guerra arrasada pels bombardejos”.  Després de la seva retirada com a coronel –“final dels quaranta, ordres dels boches”– i els esdeveniments posteriors, intenta en aquests moments viure “tranquil i sense ambició enmig dels meus”. Continua: “Crec tenir el dret a treballar per a mi a la meva manera després d’haver-me esforçat tant pels altres i després d’una carrera tan llarga.”     Trajectòria que el va portar a deixar empremta al Principat en dos moments històrics decisius: la vaga de Fhasa del 1933, al capdavant dels gendarmes, i una segona missió, entre el 1936 i el 1940.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477