REPORTATGE
Pirineus actius, població sana
El Principat participa en un programa europeu que combina salut, tecnologia i intel·ligència artificial per millorar el benestar a les zones de muntanya.
Presentació del projecte amb el secretari d’Estat, Alain Cabanes.
Als territoris de muntanya, accedir a serveis sanitaris i programes de prevenció no sempre és fàcil. La dispersió geogràfica, l’envelliment de la població i les dificultats de mobilitat condicionen l’atenció mèdica. Davant d’aquest escenari compartit als Pirineus, Andorra s’ha integrat en el projecte europeu PRESAPTER, una iniciativa transfronterera que vol convertir l’activitat física en una eina estructural de salut pública i cohesió territorial.
El projecte –acrònim de Prevenció de la Salut per l’Activitat Física i Esportiva al Territori– es desenvolupa en el marc del programa Interreg POCTEFA 2021-2027 i té una durada de 33 mesos. Va començar el setembre del 2025 i compta amb un finançament europeu de 774.447 euros sobre un pressupost global d’1,19 milions, amb aportacions compartides entre els socis.
Projecte europeu de salut preventiva esportiva
La iniciativa és liderada per la Universitat de Perpinyà, amb la participació de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya i la Fundació Kilian Jornet. Com a socis associats hi figuren l’Hospital Transfronterer de Cerdanya i el Govern d’Andorra, que hi participa aportant visió institucional i experiència en polítiques esportives.
La presentació oficial es va fer a l’Hospital de Cerdanya, símbol de cooperació sanitària pirinenca. La responsable científica, Fabienne Durand, va subratllar que els territoris de muntanya comparteixen especificitats que exigeixen solucions adaptades: població repartida en zones aïllades i percentatge elevat de persones grans, però també presència d’esportistes d’elit atrets per l’entorn natural.
Aportació d'Andorra
En aquest context, Andorra aporta una singularitat rellevant. El Principat combina una població envellida amb una forta cultura esportiva i una concentració notable d’atletes professionals. Aquesta dualitat converteix el país en un laboratori idoni per analitzar com l’activitat física pot actuar com a factor preventiu, tant en persones amb patologies cròniques com en població sana, integrant salut comunitària i rendiment esportiu.
El secretari d’Estat de Joventut, Esports i Cultura, Alain Cabanes, va destacar que la participació andorrana permet reforçar la gestió dels esportistes d’alt nivell i integrar coneixement científic i polítiques esportives en una mateixa estratègia de salut pública sostenible, alineada amb els objectius europeus.
El projecte preveu reclutar 300 participants voluntaris als territoris implicats, amb perfils diversos adaptats a cada realitat demogràfica. Els voluntaris seran monitorats amb una anella intel·ligent capaç de mesurar l’activitat física i diversos indicadors de salut. Paral·lelament, s’està desenvolupant una aplicació mòbil per introduir dades sobre hàbits i planificar exercici en funció de l’entorn i les condicions meteorològiques.
Ús de la IA
Un dels elements diferencials és l’ús d’intel·ligència artificial per analitzar el conjunt de dades i identificar patrons entre estil de vida, medi ambient i estat de salut. Per a Andorra, amb una orografia exigent i un model econòmic vinculat a la muntanya, aquest enfocament pot esdevenir una eina estratègica de planificació sanitària i esportiva.
Més enllà de la recerca acadèmica, PRESAPTER aspira a demostrar que el territori pot ser actor actiu en la promoció de la salut. En el cas andorrà, això implica reforçar la coordinació entre el sistema sanitari i les entitats esportives. Si els resultats confirmen l’impacte preventiu de l’activitat física, el projecte podria assentar les bases d’un model exportable a altres regions de muntanya europees amb característiques similars.