Uns formatges fètids

Una partida de formatges amb “olor fètida” enviada a Andorra l’estiu del 2015 ha acabat, 11 anys després, amb una sentència ferma en segona instància que confirma la responsabilitat del proveïdor. L’Audiència Provincial de Barcelona ha desestimat el recurs d’una empresa càrnia i ratifica que haurà d’assumir els 3.335 euros pels danys derivats del producte defectuós, així com les costes del procediment.

Els fets es remunten al juny del 2015, quan una societat va subministrar formatges a una altra mercantil que, al seu torn, els havia d’exportar per a un client final andorrà. El gènere va arribar en palets i es va emmagatzemar en cambra frigorífica. Però al cap de pocs dies, abans fins i tot que transcorreguessin 30 dies des de l’expedició, van començar els problemes. Segons recull la sentència, els formatges desprenien una forta pudor que en feia inviable la comercialització.

La sentència confirma danys per productes defectuosos enviats

L’empresa receptora va alertar el proveïdor i aquest va acceptar reposar dos palets sense cost. Tot i això, la situació no es va reconduir. Una pericial efectuada mesos després va constatar que part de la mercaderia no es trobava en condicions. El client andorrà va assumir despeses de transport, emmagatzematge, tràmits duaners, anàlisis i destrucció del producte malmès.

El conflicte va saltar als jutjats quan el proveïdor va reclamar l’import de diverses factures pendents. En primera instància, el jutjat de Vilanova i la Geltrú va desestimar íntegrament la demanda i, a més, va estimar la reconvenció de l’empresa compradora, que exigia la compensació pels perjudicis causats per la partida defectuosa.

L’Audiència Provincial, en revisar el cas, no només confirma que el proveïdor no tenia legitimació per reclamar una de les factures principals, sinó que avala la valoració probatòria del jutjat. La sala considera acreditat que la mercaderia no era apta per a la seva revenda i que els danys reclamats deriven directament d’aquest incompliment. La resolució subratlla que l’aparició de la mala olor poc després de l’arribada a Andorra i el fet que el producte estigués refrigerat permeten descartar una manipulació negligent per part del comprador. La responsabilitat recau en qui havia de lliurar un gènere apte per a la comercialització. El cas, aparentment menor per l’import en disputa, exemplifica com una incidència en la cadena alimentària pot desembocar en un llarg recorregut judicial. Allò que va començar amb una olor sospitosa en una cambra frigorífica del Principat ha acabat convertit en doctrina sobre legitimació i responsabilitat.